Баллада о солдате | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Grigori Chukhrai (en) |
Protagonistes | Vladimir Ivashov (en) Zhanna Prokhorenko (en) Yevgeni Urbansky (en) Nikolai Kryuchkov (en) Antonina Maksimova (en) |
Guió | Valentin Iejov i Grigori Chukhrai (en) |
Música | Mikhail Ziv (en) |
Fotografia | Vladimir Nikolayev (en) i Era Savelyeva (en) |
Productora | Mosfilm |
Distribuïdor | Goskino i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Unió Soviètica |
Estrena | 1959 |
Durada | 88 min |
Idioma original | rus |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema bèl·lic, cinema romàntic i melodrama |
Tema | Segona Guerra Mundial |
Lloc de la narració | Unió Soviètica |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Bal·lada o soldate (títol original en rus: Баллада o сoлдате) és una pel·lícula soviètica dirigida per Grigori Txukhrai i estrenada el 1959.
Durant la Segona Guerra Mundial, a l'Alioixa, un jove soldat rus que s'ha distingit al front, li ofereixen una condecoració. Refusa tanmateix aquest gran mèrit i, en lloc d'allò, demana obtenir un permís per retre visita a la seva mare. El seu viatge és llarg i difícil: ha de saltar de tren en tren, i nombrosos obstacles l'endarrereixen. Trobarà al llarg del seu periple diverses persones que l'ajudaran o a qui aportarà la seva ajuda. I després coneixerà la Xurà, una noia que viatja en la mateixa direcció que ell. Durant el trajecte, tots dos es coneixen i s'enamoren. Però a penes tenen temps de dir-s'ho; tan bon punt l'Alioixa abraça la seva mare, ja se n'ha d'anar altre cop al front. Per no tornar-ne més...
Els dos actors principals, Vladímir Ivaixov i Janna Prokhorenko, només tenien dinou anys i no tenien gaire experiència. Grigori Txukhrai comenta així la seva tria: "Hem pres un gran risc. Era arriscat donar els papers principals a actors inexperts. Pocs ho haurien fet en aquell temps, però ho hem provat i no ens en penedim. Volódia i Janna han donat una coloració preciosa a la pel·lícula, és a dir, l'espontaneïtat i l'encant de la joventut." L'un i l'altre van tenir després una llarga carrera en el cinema.
« | Bal·lada o soldate és una pel·lícula d'una gran sensibilitat (...). La compassió pel destí dels individus s'expressa aquí en la seva plenitud i és lluny dels discursos oficials sobre els herois. És la guerra la veritable enemiga, ja que mata tot el que és humà (...),.[1] | » |
« | (...) Txukhrai no ha tingut la necessitat de brodar floritures sobre el que sentia. (...) En conjunt, secundat pels admirables "grisos" del seu operador, es limita a fer sorgir la poesia dels éssers i dels paisatges. (...) Es podrien multiplicar els exemples d'aquesta màgia visual que neix de l'escalfor del sentiment a tota prova i no del recarregament formal[2] | » |
« | He estat soldat. És com a soldat que he recorregut el camí de Stalingrad a Viena. Pel camí, he deixat molts camarades que m'estimava. (...) El que hem volgut ensenyar, Valentín Iejov i jo, no és com el nostre heroi ha fet la guerra, sinó quina mena d'home era, per què s'ha barallat. Renunciant a les escenes de batalla (...) hem buscat un tema que panseix la guerra. (...) Aquest noi (el jove soldat Alioixa) podia arribar a ser un bon pare de família, un marit afectuós, un enginyer o un savi, podia cultivar blat o un jardí. La guerra no ho ha permès. No ha tornat. Quants altres no han tornat! (Grigori Txukhrai, paraules reproduïdes a El cinema rus i soviètic, L'Equerre, Centre Georges Pompidou, 1981. | » |