Ban Chiang
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (th) บ้านเชียง  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 30 ha zona tampó: 760 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ban Chiang (Tailàndia) (en)  | |||
| Localització | Província de Udon Thani  Tailàndia | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 1992 (16a Sessió), Criteris PH: (iii) | |||
| Identificador | 575 | |||
| Registered Thai historic site (en) | ||||
Ban Chiang (tailandès: แหล่ง โบราณคดี บ้าน เชียง) és un jaciment arqueològic al districte de Nong Han, Província d'Udon Thani, Tailàndia.Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1992.[1] Descobert el 1966, el lloc va atraure una enorme publicitat per la seva ceràmica pintada atractiva vermella.
En el jaciment es van trobar fragments d'arròs, fet que va fer creure que els colons de l'edat de bronze probablement eren agricultors. Les tombes més antigues del jaciment no inclouen artefactes de bronze i, per tant, són d'una cultura neolítica; les tombes més recents daten de l'edat del ferro.[2]
La reanàlisi mitjançant datació per radiocarboni va suggerir que una data més probable per a la metal·lúrgia més antiga a Ban Chiang era c. 2000–1700 aC. Es va obtenir una data del 2100 aC a partir de fitòlits d'arròs extrets de l'interior d'un recipient funerari de la tomba més profunda, que no tenia restes metàl·liques. La tomba més jove va ser al voltant del 200 dC. La fabricació de bronze va començar cap al 2000 aC, com ho demostren els gresols i els fragments de bronze.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Ban Chiang Archaeological Site» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Southeast Asia: A Past Regained (en anglès). Alexandria, VA: Time-Life Books, 1995, p. 25–32. ISBN 9780809491124.
- ↑ «White, J.C. 2008 Dating Early Bronze at Ban Chiang, Thailand. In From Homo erectus to the Living Traditions. Pautreau, J.-P.; Coupey, A.-S.; Zeitoun, V.; Rambault, E., editors. European Association of Southeast Asian Archaeologists, Chiang Mai, pp. 91-104.». Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 24 abril 2012].
