Una banca pública és una entitat bancària en la qual l'Estat o actors públics són els propietaris.[1] Es tracta d'una empresa sota control estatal.
La banca pública és la banca que opera al servei de l'interès públic via institucions en propietat pública a través dels governs que els representen. Els bancs públics poden existir a tots els nivells, des de nivell local a regional o nacional o fins i tot internacional. Qualsevol organisme governamental que pugui satisfer les necessitats bancàries locals pot, en teoria, crear una institució financera.
La banca pública es distingeix de la banca privada en què les seves accions són motivades per l'interès públic. Bancs privats, per contra, busquen en general beneficis a curt termini per als accionistes o per aconseguir la seva expansió com la seva més alta prioritat. Els bancs públics són capaços de reduir els impostos dins de les seves jurisdiccions, perquè els seus beneficis són retornats al fons general de l'entitat pública.
Pel socialisme, la banca pública és un actor clau en l'economia mundial, el símbol de la capacitat d'inversió de l'Estat amb el capitalisme privat.
En canvi, el liberalisme econòmic prefereix la seva privatització, la seva transformació en un grup privat, com a mesura per aconseguir el seu millor funcionament. I evitar les ingerències polítiques en assumptes bancaris.