Una banda simfònica és una banda de música que, a més de la instrumentació típica de la banda inclou una secció d'instruments de corda, normalment violoncel i contrabaix.[1] Normalment la secció de clarinets equivaldria a la secció de violins d'una orquestra simfònica. El repertori de les bandes solien basar-se en adaptacions d'obres per a orquestra simfònica i pasdobles.[2] Actualment, però la banda compta amb composicions específiques, un repertori cada cop més ampli i molts compositors en actiu, sent els arxius més importants als països catalans els de la Banda Municipal de Barcelona, encara que aquesta no incorpori cordes, o el de la Banda de València. Algunes de les bandes amateurs de més nivell són: la Sociedad Musical Torrevejense, la Banda Municipal de Villena, la Union Musical de Llíria, la Banda del Ateneo Musical de Cullera o la Banda Simfònica de Badalona. Al País Valencià, actualment, se sol dir que hi ha un "G-7" de bandes simfòniques amateurs, que són les que normalment copen els primers premis a les seccions més importants dels certamens internacionals, com els de València o Altea. Aquest "G-7" el formarien les dues bandes de la localitat de Bunyol, les dues de Cullera, les dues de Llíria i la de Torrent, encara que cal dir que últimament algunes bandes més humils, com la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, la Societat Musical La Primitiva Setabense la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent i la Societat Unió Musical d'Alberic intenten fer front a aquestes set grans,[3] donant més varietat a la gran música bandística que es pot escoltar a aquests certamens.