Banderes del Kurdistan

Infotaula de banderaBanderes del Kurdistan
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
Subjectes representatscamper, Sol i estrella de 21 puntes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perKurdistan Modifica el valor a Wikidata
Adoptat1920 Modifica el valor a Wikidata
Colorsroig, blanc, verd i groc Modifica el valor a Wikidata

Històricament hi ha hagut diverses banderes del Kurdistan (en kurd: Alaya Rengîn) . Les banderes històriques són les de l'emirat de Soran, blanca i negra, i la del regne del Kurdistan, verda amb cercle vermell i mitja lluna blanca.[1][2][3] La bandera és prohibida a l'Iran, Síria i Turquia perquè s'associa amb el nacionalisme kurd. És la bandera oficial del Kurdistan Iraquià.[4]

El 1920 la societat Khoyboun o Hoyboun, ("independència") va dissenyar una nova bandera per representar els kurds; aquesta bandera fou presentada a la Conferència de pau de París i tenia tres colors horitzontals (verd, blanc i roig, o roig, blanc i verd) amb el sol al centre, elegit com a símbol pel Khoyboun.[5] El tractat de Sevres va reconèixer als kurds el dret a un estat propi, però mai es va realitzar i el xeic Mahmud Barzanji va retornar a la bandera tradicional del segle anterior pel seu regne del Kurdistan (1922-1924, i de fet fins a 1932).

El 1927 els kurds van utilitzar aquesta bandera pel seu govern a l'exili i amb un petit afegit al sol (que posava de manifest que només una part dels kurds quedaven sota aquesta bandera) fou utilitzada com a bandera per la república de l'Ararat (1928), aniquilada pels turcs el 1931. En aquest temps sembla que predominava la franja verda a la part superior. El 1937-1938 va aparèixer altre cop a Dersim junt a la bandera dels zazes.[6]

La bandera amb la franja vermella a la part superior, fou utilitzada el 1946 per la república de Mahabad, amb l'escut al centre com a bandera cerimonial i amb el sol amb un nou disseny, amb rajos curts i llargs en nombre de 16 o de 32.

Els kurds no van oblidar aquesta bandera i fou utilitzada a l'exili a la Unió Soviètica, a l'emigració o a la clandestinitat. El 1958 va tornar a aparèixer a l'Iraq ara predominant amb el sol de rajos rectes i flamejats alternats en nombre de 16 o de 32. Va estar en ús arreu del Kurdistan fins al 1975 i a les zones de predomini del Partit Democràtic del Kurdistan del 1975 al 1992. La Unió Patriòtica del Kurdistan utilitzava amb preferència la bandera de tres colors horitzontals, verd, groc i vermell. El govern autònom del Kurdistan sota control del partit Baas de l'Iraq no tenia bandera oficial.

El 1992 la bandera vermella, blanca i verda amb el sol al centre va esdevenir oficial però no regulada. Es coneixen nombroses variants amb un nombre de rajos del sol variables entre 11 i 32 (molt freqüents els de 16, 18, 29 i 32). La regulació data del 1999 que va establir el nombre de raigs en 16, tots rectes i de la mateixa llargada.[2][7]

Galeria

[modifica]

Banderes de partits polítics

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banderes del Kurdistan
  1. ↑ Aziz, Mahir. The Kurds of Iraq: Nationalism and Identity in Iraqi Kurdistan. I.B.Tauris, 2014, p. 130. ISBN 9781784532734 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Danilovich, Alex. Iraqi Federalism and the Kurds: Learning to Live Together. Routledge, 2016, p. 101. ISBN 9781317112938 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  3. ↑ Russell, Gerard. Heirs to Forgotten Kingdoms: Journeys Into the Disappearing Religions of the Middle East. Basic Books, 2015. ISBN 9780465097692 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  4. ↑ «Còpia arxivada». Kurdistan Regional Government. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 7 març 2017].
  5. ↑ «The National Flag of Kurdistan»., Kurdish Institute of Paris.
  6. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 17 de desembre 2018. [Consulta: 7 març 2017].
  7. ↑ HUMANRIGHTSWATCH «Turkish Forces Kill Scores of Peaceful Demonstrato Turkish Forces Kill Scores of Peaceful Demonstrators». Helsinki Watch, 4, 9, 1992, pàg. 8 [Consulta: 16 novembre 2016].