بني زيد الشرقية | ||||
Tipus | vila | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Municipi | ||||
Graella palestina | 165/161, 166/161 | |||
Geografia | ||||
Altitud | 500 m | |||
Organització política | ||||
Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Bani Zeid al-Sharqiya (àrab: بني زيد الشرقية, Banī Zayd ax-Xarqiyya) és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah. Fou creada de la unió de les viles d' 'Arura,[1] Mazari al-Nubani, i Abwein, encara que aquesta última es va separar del municiì.[2] Bani Zeid al-Sharqiya és a 3 km al nord d'Ajjul i limítrof de les localitats de Deir as-Sudan al sud-est, Kafr Ein a l'est, i Abwein al sud-oest.[3] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS),[4] tenia 6.505 habitants en 2016.
Tant Arura com Mazari al-Nubani eren part del subdistricte de Bani Zeid al Sanjak de Jerusalem. Les dues viles produïen plegades 99 leks d'oli d'oliva, el principal producte agrícola de Bani Zeid,[5]
'Arura (àrab: عاروره, ʿArūrā) (32° 02′ 30″ N, 35° 10′ 18″ E / 32.04167°N,35.17167°E) (Palestine grid 166/160) està situada 500 metres (1,600 ft) sobre el nivell del mar.[6]
A prop i dins del poble hi ha tres santuaris dedicats al xeic Radwan, el xeic Ahmad i al-Khidr. El santuari d'al-Khidr, al centre del poble, no té relació amb al-Khidr, i simplement està dedicat a un home sant amb el mateix nom. Al-Khidr o Sant Jordi és venerat a tota Palestina en diversos pobles i ciutats. El santuari de xeic Ahmad es troba a l'oest d' 'Arura.[7]
El santuari del xeic Radwan bin 'Ulayl al-Arsufi, construït durant el govern aiúbida a palestina, està situat al sud-oest del poble situat sobre un turó aproximadament 600 metres sobre el nivell del mar. No se sap molt sobre Radwan, excepte que la seva família era d'Arsuf i era un home important a la zona que va morir a Egipte i va ser traslladat a 'Arura per al seu enterrament. Els estudiosos musulmans van suggerir que el xeïc Radwan era de la família Ulayl. Una inscripció àrab escrita en un estil típic aiúbida, a la superfície del santuari, diu que va ser transferit a la "Síria beneïda" (en els primers temps islàmics, Palestina era una província de Síria). S'ha construït una mesquita adjacent al santuari.[7]
En 1596 'Arura apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 62 llars, totes musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.[8]
En 1838 'Arurah va ser registrada com un poble musulmà, part de l'àrea de Beni Zeid, situada al nord de Jerusalem.[9] L'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble a finals del segle xix i va trobar que tenia uns 350-400 habitants. També va observar fragments de columnes i altres indicis d'una ciutat antiga. També hi havia trillatges que semblaven antics.[10]
Socin va trobar a partir d'una llista oficial de pobles otomans del 1870 que Arura tenia un total de 91 cases i una població de 300, tot i que el recompte de població només incloïa els homes.[11][12] En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia la vila, anomenada Arara com un lloc petit i elevat, i destacable per tenir cinc llocs sagrats al costat oest del poble.[13] En 1896 es va estimar que les diferents parts d'Arura tenien uns 237, 99 i 294 habitants; en tota una població de 630 persones.[14]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic 'Arura tenia 426 musulmans.[15] En el cens de 1931 'Arura tenia 131 cases ocupades i una població de 566 musulmans.[16]
Hi havia 660 residents en el cens de 1945, segons l'enquesta de terra i població de Sami Hadawi.[17] Tots eren musulmans.[18] L'àrea total de terra era de 10,978 dúnams, dels quals 26 eren sòl edificat i 2.550 usats per a oliveres.[17]
Hi va haver una forta disminució de la població des de 1961 fins a 1982, causada per gairebé la meitat dels habitants d'Arura marxaren de la vila després de la Guerra dels Sis Dies de 1967.[6] En 1997 'Arura tenia 2.087 habitants, dels quals 30 residents (1.4%) eren refugiats palestins.[19] El repartiment per gèneres era de 1.069 homes i 1.018 dones.[19] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, tenia una població aproximada de 2.967 habitants a mitjans de 2006.[20]
Mazari al-Nubani (àrab: مزارع النوباني, Mazāriʿ an-Nūbānī) (32° 02′ 58″ N, 35° 09′ 57″ E / 32.04944°N,35.16583°E) (Palestine grid 165/161) està situada a la mateixa altura que 'Arura.
Mazari al-Nubani, segons els primers estudiosos (Röhricht, Prawer and Benvenisti) era identificada amb la vila croada anomenada Mezera, però els estudiosos actuals (Finkelstein et al) ho qüestionen.[21] En 1596 la vila, sota el nom de Mazra'at al-'Abbas, apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. tenia 60 llarss i 21 solters, tots musulmans. Es pagaven impostos sobre el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.[22]
En 1838 el-Mezari'a fou registrada com una vila musulmana, part de l'àrea de Beni Zeid, situada la nord de Jerusalem.[9] Quan Guérin visità la vila en 1870 va estimar la seva població en uns 600 habitants.[23] Una llista de viles otomanes del mateix anys mostra Mazari amb una població de 560, en 163 cases, tot i que el recompte de població només incloïa els homes. També es va notar que es trobava a l'est de Qarawat Bani Zeid.[24][25] En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia la vila, anomenada Mezrah,[26] com de grandària moderada, a la part alta.[27] En 1896 la població de Mezra‘a fou estimada en unes 1.008 persones.[14]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Mazarie' al-Nubani tenia 611 musulmans.[28] En el cens de 1931 Mazari en-Nubani tenia 193 cases ocupades i una població de 864 musulmans.[29]
Hi havia 1.090 residents en 1945, segons el cens de terra i població de Sami Hadawi.[17] All were Muslims.[18] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), la vila tenia una població aproximada de 2.510 habitants a mitjans de 2006.[20]
El municipi fou format de la unió d' 'Arura, Mazari al-Nubani, i Abwein abans de les eleccions municipals palestines de 2005. Les eleccions foren guanyades per Fatima Taher Sihweil d'Abwein, qui va perdre l'alcaldia quan Abwein es va separar del municipi.