Barb

Per a altres significats, vegeu «Barb (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuBarb
Barbus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font debarb Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaCyprinidae
SubfamíliaBarbinae
GènereBarbus Modifica el valor a Wikidata
Cuvier i Cloquet, 1816
Tipus taxonòmicBarbus barbus Modifica el valor a Wikidata

Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.[1][2]

L'espècie tipus, el barb comú, s'anomenava abans Cyprinus barbus i actualment Barbus barbus. El nom del gènere està basat en el fet que la majoria d'espècies presenten unes estructures sensorials al costat de la boca que semblen una barba i que serveixen per explorar els fons aquàtics.

Són peixos d'aigua dolça molt abundants, amb l'aleta dorsal curta. Viuen preferentment prop del fons. Són comestibles. El barb comú pot arribar a fer 50 cm de llargada i és freqüent als rius d'Europa. El barb es considera una espècie introduïda, pròpia dels rius de la conca de l'Ebre. És molt més gros —pot arribar a 2,5 kg de pes i 80 cm de llargària— que el barb cua-roig (Barbus haasi), l'espècie autòctona, que tan sols arriba a 100 g de pes i 20 cm de llargària. El barb comú és una espècie que viu prop del fons, on s'alimenta d'algues i d'invertebrats.

Taxonomia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Barb». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Cuvier, Georges. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides (en francès). tom 1. Règne Animal volum 2, 1816, p. i-xviii + 1-532. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Kotlík, P., C. S. Tsigenopoulos, P. Ráb & P. Berrebi 2002. Two new Barbus species from the Danube River basin, with redescription of B. petenyi (Teleostei: ‘'Cyprinidae) Folia Zool. v. 51 (núm. 3): 227-240.
  4. ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  5. ↑ Chichkoff, G. 1935. Description d'un Barbeau nouveau--Barbus barbus bergi n. subsp. Ann. Univ. Sofia Fac. Phys. Math. v. 31 (núm. 3): 305-314, Pl. 1.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Bonaparte, C. L. 1839. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 24-26, puntata 121-135, 8 pls.
  7. ↑ Kessler, K. T. 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. St. Petersburg. Aralo-Caspian Exped.: i-xxvii + 1-360.
  8. ↑ Heckel, J. J. 1837. Ichthyologische Beiträge zu den Familien der Cottoiden, Scorpaenoiden, Gobioiden und Cyprinoiden. Annalen des Wierner Museums der Natrugeschichte v. 2 (núm. 1): 143-164, 2 pls.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kessler, K. T. 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. St. Petersburg. Aralo-Caspian Exped.: i-xxvii + 1-360.
  10. ↑ Mertens, R. 1925. Fische aus dem nördlichen und östlichen Spanien. Archiv für Naturgeschichte v. 9 (núm. 11)[for 1924]: 1-4.
  11. ↑ Berg, L. S. 1912. Fishes of the basin of the Kuban River. Ezhegodnik Zoologicheskogo Muzeya Imperatorskogo Akademii Nauk v. 17 (1912): 116-122.
  12. ↑ Heckel, J. J. 1843. Ichthyologie [von Syrien]. A: J. von Russegger. Reisen in Europa, Asien und Africa, mit besonderer Rücksicht auf die naturwissenschaftlichen Verhältnisse der betreffenden Länder unternommen in den Jahren 1835 bis 1841, etc. Stuttgart. Ichthyol. von Syrien v. 1 (pt 2): 990-1099.
  13. ↑ Karaman, pàgina 1928. Beiträge zur Ichthyologie von Jugoslavien I. Bull. Soc. Sci. Skoplje v. 6: 147-176.
  14. ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  15. ↑ Georges Cuvier, G. & A. Valenciennes 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizième. Livre dix-huitième. Les Cyprinoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487.
  16. ↑ Karaman, M. S. 1971. Süsswasserfische der Türkei. 8. Teil. Revision der Barben Europas, Vorderasiens und Nordafrikas. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut v. 67: 175-254.
  17. ↑ Heckel, J. J. 1852. Verzeichniss der Fische des Donaugebietes in der ganzen Ausdehnung des österreichischen Kaiserstaates. Verh. Zool. Bot. Ges. Wien v. 2: 28-33.
  18. ↑ Karaman, S. 1924. Pisces Macedoniae. Pisces Macedoniae: 1-90.
  19. ↑ Koller, O. 1926. Eine neue Barbus-Art aus Albanien. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien v. 62 (núm. 18) (1925): 178-179.
  20. ↑ Farm, B. P. 2000. New 'Barbus' (Teleostei: Cyprinidae) from Serengeti National Park, Tanzania. Copeia 2000 (núm. 4): 973-982.
  21. ↑ Tweddle, D. & Skelton, P.H. 2008. New species of ‘Barbus' and Labeobarbus (Teleostei: Cyprinidae) from the South Rukuru River, Malawi, Africa. Smithiana Bulletin, 8: 25-39.
  22. ↑ Stephanidis, A. 1950. Contribution à l'étude des poissons d'eau douce de la Grèce. Prakt. Akad. Athen v. 18: 200-210.
  23. ↑ Karaman, S. L. 1955. Die Fische der Strumica (Struma-System) Acta Musei Macedonici Scientiarum Naturalium v. 3 (núm. 7): 181-208.
  24. ↑ Graaf, M. de, E. Dejen, F. A. Sibbing & J. W. M. Osse 2000. Barbus tanapelagius, a new species from Lake Tana (Ethiopia): its morphology and ecology. Environ. Biol. Fishes v. 59: 1-9.
  25. ↑ Rolik, H. 1970. Barbus cyclolepis waleckii ssp. n. -- a new subspecies of B. cyclolepis Haeckel, 1840, from the Vistula and Dniestr Basins (Pisces, Cyprinidae) Bulletin de l'Academie Polonaise des Sciences Derie des Sciences Biologiques v. 18 (núm. 7): 401-404.
  26. ↑ NCBI (anglès)