Anthyllis barba-jovis | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Loteae |
Gènere | Anthyllis |
Espècie | Anthyllis barba-jovis L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
La barba de Júpiter (Anthyllis barba-jovis),[2] és una espècie de planta amb flors de la família de les fabàcies que es distribueix pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica.[3] És un arbust que es troba en garrigues, penyals litorals i a zones exposades a la humitat marina.
Addicionalment pot rebre el nom de barbajovis.[2]
La barba de Júpiter és un arbust perenne que arriba de manera freqüent a un metre d'altura i pot atènyer 1,50 metres. Les seves branques són erectes. Les fulles, alternades, són compostes, dividides en nombrosos folíols estrets i allargats. L'anvers és verd mentre que el revers és blanquinós. Les flors són hermafrodites, de color groc s'agrupen en en inflorescències al final de les branques i esdevenen marrons a mesura que envelleixen. La floració és a la primavera. La pol·linització i la dispersió de les llavors es fa amb la col·laboració dels insectes.
És una planta nativa de la Mediterrània Occidental, tot i que manca a les Balears i al Marroc, fins a la costa oriental de l'Adriàtic. Ha estat introduïda a Líbia i a Austràlia Meridional.[3][4]
És molt recomanable plantar-la en terrenys recuperables a prop del mar, ja que tolera bé la presència de salinitat al sòl igual que una relativa sequera i un clima càlid. A nivell de jardineria doncs és una planta que necessita pocs requeriments i necessitats; tampoc regs suplementaris ni sòls fertilitzats.