Barcarola (Chopin)

Barcarola

Títol original	Barcarolle, en fa dièse majeur, pour piano (fr)
Forma musical	barcarola
Àudio
Tonalitat	fa sostingut major
Compositor	Frédéric Chopin
Creació	1845 ↔ 1846
Gènere	barcarola
Catalogació	catàleg Chomiński C 6 B. B 158
Part de	Composicions miscel·lànies de Chopin
Instrumentació	piano

Barcarola en fa sostingut major, Op. 60 és una peça per a piano sol de Frédéric Chopin, composta entre la tardor de 1845 i l'estiu de 1846. Va ser publicada el 1846 a Leipzig. Està en la tonalitat de fa sostingut major, i és una obra d'absoluta maduresa tant en el concepte com en la realització. Chopin va treballar en ella amb dificultats i va haver d'abandonar-la en diverses ocasions abans d'acabar-la, però malgrat això és una obra fluida, gràcil i d'extraordinària bellesa.

Escrit en forma de barcarola, es caracteritza per un to radicalment romàntic i lleugerament nostàlgic. La major part de la tècnica de la mà dreta són terceres i sisenes, mentre que la mà esquerra es caracteritza per intervals de, sovint, més d'una octava. Sobre el seu característic ritme de 12/8 l'autor construeix una música que recrea el solcar d'una góndola veneciana, atès que «barcarola» literalment significa «cançó de vaixell». El seu origen prové de les cançons típiques venecianes de les góndoles

Bibliografia

• AA. VV. (1997): Piano Classics. Guia de l'audició, Barcelona.

Enllaços externs

• Anàlisi de la Barcarola op. 60 a Chopin: el poeta del piano
• Escolta una interpretació i troba més informació sobre l'obra Arxivat 2011-02-13 a Wayback Machine. a The Chopin Project