Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1918 ![]() Harrisburg (Pennsilvània) ![]() |
Mort | 4 abril 1996 ![]() Lancaster (Pennsilvània) ![]() |
Formació | J. P. McCaskey High School ![]() |
Alçada | 180 cm ![]() |
Pes | 71 kg ![]() |
Activitat | |
Ocupació | velocista ![]() |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Esport | atletisme ![]() |
Participà en | |
1948 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 ![]() |
![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Atletisme | |||
Jocs Olímpics | |||
![]() |
Londres 1948 | relleus 4x100 m. | |
![]() |
Londres 1948 | 100 m. llisos | |
![]() |
Londres 1948 | 200 m. llisos |
Barney Ewell (anglès: Henry Norwood "Barney" Ewell) (Harrisburg, 25 de febrer de 1918 - Lancaster, 4 d'abril de 1996) fou un atleta nord-americà, guanyador de tres medalles olímpiques.
Va néixer el 25 de febrer de 1918 a la ciutat de Harrisburg, població situada a l'estat de Pennsilvània. Va morir el 4 d'abril de 1996 a la població de Lancaster, també situada a l'estat de Pennsilvània.[1]
Especialista en proves de velocitat, va participar, als 30 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova de relleus 4x100 metres i la medalla de plata en els 100 metres llisos i els 200 metres llisos, en aquesta última prova empatat en temps amb el guanyador Mel Patton.[1]
El 1996 fou inclòs al National Track and Field Hall of Fame.[2]