Bartomeu Sureda i Miserol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Bartolomé Sureda y Miserol  1769 Palma (Mallorca) | ||
| Mort | 10 març 1851 (81/82 anys) Palma (Mallorca) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | porcelain maker (en)  , enginyer | ||
Bartomeu Sureda i Miserol (Palma, 1769 - Palma, 10 de març de 1851) Fou un enginyer, inventor, artista i promotor industrial mallorquí. Va ser un dels científics i emprenedors il·lustrats més reconeguts de l'Espanya del seu temps. Un científic amb una àmplia diversitat d'interessos.[1]
Biografia
[modifica]Formació
[modifica]Fill d'una família d'humils fusters, la seva vida emprendrà nous camins en estudiar dibuix a l'Escola de Nobles Arts de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, des d'on fou enviat a Madrid sota la tutoria de Tomàs de Verí, corresponsal d'aquella societat a la capital del regne. Aprenent i col·laborant amb el Real Gabinete de Máquinas (institució creada el 1788), que dirigia l'enginyer canari Agustín de Betancourt. Mostrant la seva especial dotació i qualitats per qüestions artístiques i per a la mecànica.
Continuà la seva formació en ser admès com a alumne a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Destacant en l'estudi i en les realitzacions pràctiques. Les seves especials actituds i intel·ligència el portarà a tenir una carrera professional ràpida i notable.[2]
Per Anglaterra i França a la recerca de tècniques i maquinària noves
[modifica]Dins la política de modernització de les arts i les ciències de Manuel Godoy,[3] entre 1793 i 1796, Sureda acompanyà Betancourt, a Anglaterra on prengué contacte amb els avenços organitzatius i mecànics que impulsava la naixent Revolució Industrial. Tot aprenent i assimilant noves tècniques.[4]
En bona part la seva missió era d'espionatge industrial. Per això dibuixà amb gran habilitat plànols de màquines i treballà en una foneria i en una fàbrica de vaixelles per adquirir coneixements de noves tècniques i materials. En aquest cas i en altres la seva representació gràfica de màquines i enginys van ser impulsora de nous plantejaments per al nucli de científics il·lustrats d'Espanya.[5]
Expulsats Sureda i Agustín de Betancourt d'aquell país l'octubre de 1796 a conseqüència de la signatura del Tractat de San Idelfonso amb la Primera República Francesa, viatjaren a França. Varen poder extreure d'Angaterra documentació i l'instrumental científic que havien adquirit en aconseguir fer-ho per via diplomàtica.[6] Retornà a Madrid el 1798 on s'incorporà al Real Gabinete de Máquinas.[2]
L'expedició Mopox a Cuba
[modifica]El 1797, per encàrrec de Godoy, forma part amb de Betancourt d'una expedició a Cuba sota les ordres del comte de Mopox que, entre altres finalitats, ha de dissenyar i modernitzar les vies de comunicació a més d'altres iniciatives per dinamitzar l'economia i l'agricultura de l'illa caribenya. Però l'expedició és avortada pel bloqueig marítim anglès resultat del canvi d'aliances d'Espanya. Els són requisats tot l'instrumental científic portat d'Anglaterra i França així com tota la documentació. Els viatgers van ser dipositats sans i estalvis però amb les mans buides al port de Lisboa.[7]
El Gabinete de Máquinas i la investigació de la mecanització tèxtil
[modifica]De nou a Madrid, grava detallades i minucioses làmines sobre màquines per al Real Gabinete de Màquinas. En aquesta època trava amistat amb Francisco de Goya a qui ensenya les tècniques més modernes del gravat. Les quals Goya utilitzà ja en els seus Caprichos (1798-1799). Goya retratà a Sureda i també a la seva esposa Thérèse Louise, dues pintures que es conserven a la Galeria Nacional de Washington. Per aquest casament, Sureda va emparentar amb Bréguet.
L'any 1800 per suggeriment de Betancourt i amb la recomanació de Louis Abrahán Bréguet s'incorporà a la fàbrica Albert et Collier, a Coye-la-Forêt a Oise, França. El seu objectiu era formar-se per a complir l'encàrrec de dirigir i renovar la Real Fábrica de Algodones de Ávila. Sureda va enviar plànols i indicacions per construir màquines per a treballar el cotó i la llana tant des de França com des de curtes estades fetes a Anglaterra.[2]
L'esperit industrial i innovador. La Real Fábrica de Porcelana del Buen Retiro
[modifica]La fàbrica de porcellana que havia creat Carles III al Buen Retiro era un desastre econòmic i la porcellana que fabricava era tècnicament problemàtica. Per cercar una solució el seu fill Carles IV confià en Bartomeu Sureda i el posà al capdavant de la factoria reial el 1803, on s'acompanyà de Vien i Perche dos experts operaris de Sèvres. El mallorquí elaborà una nova pasta de qualitat aprofitant matèries primeres properes a la manufactura tot substituint el caolí per una magnesita que feia les peces més lleugeres i amb una duresa semblant a la de Sèvres. Així es produí a la fàbrica madrilenya porcellanes de gran qualitat. Es dotà a les peces de la marca M(adri)D rematada amb una corona. Sureda artísticament adscriví la producció al neoclassicisme amb una escrupolosa perfecció formal.[8]
La qualitat i l'èxit de la producció també es degué al fet que Sureda i Miserol va instal·lar nous forns i obradors basats ens els seus dibuixos i croquis fets a Sèvres i el seu evident coneixement dels avenços en camp de la mineralogia i la química a Europa i en la creació de noves màquines i tècniques de producció.[9]
La Real Fábrica de Porcelana del Buen Retiro fou ocupada per les tropes franceses durant la invasió napoleònica i va ser totalment destruïda per les tropes angleses el 1812. Durant el regnat de Ferran VII es reprengué les activitats ara a la nova fàbrica de la Moncloa. Després d'un període inicial entre 1817 a 1820 s'encarregà la seva direcció a Sureda. El qual amb la mirada posada en factories semblants de França i el Regne Unit, va adreçar la gestió vers la rendibilitat deixant en un segon terme la porcellana de costosa elaboració i amb un mercat reduït. La principal activitat seria la pisa de producció més barata i fàcil i que, com es veia per Europa, tenia una demanda més àmplia i un públic molt més gran. Des del punt de vista artístic seguí els corrents que marcava França. Una orientació que arribà a fer rendible la fàbrica, tot i que un incendi l'afectà greument. Tot i això, Bartomeu Sureda dirigí la seva reconstrucció i la represa de la producció. El 1829 a l'edat de seixanta anys demanà i li fou concedida la jubilació.[10]
Es retirà a la seva Mallorca natal on es dedicà principalment a la pintura i al gravat. Entre altres reconeixements havia rebut dues creus pensionades concedides per Lluís XVIII de França per les seves contribucions a la mecanització de la indústria tèxtil francesa.[2]
Obra
[modifica]- Sureda i Miserol, Bartomeu Cuaderno de Notas sobre cerámica (1802-1826), edició i notes de J. Sierra Álvarez i I.Tuda Rodríguez. Madrid: Museo Municipal de Madrid, 2000.
Referències
[modifica]- ↑ Tuda Rodríguez,Isabel, “Bartolomé Sureda Miserol. Un espíritu poliédrico” a AA. VV., Bartolomé Sureda (1769-1851): Arte e Industria en la Ilustración tardía. Madrid: Museo Municipal de Madrid, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Diccionario Biográfico electrónico (DB~e) Real Academia de la Historia». Manuel Silva Suárez. [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ Seco Serrano, Carlos. Godoy. El hombre y el político. Madrid: Espasa-Calpe, 1978.
- ↑ Manera, Carles «El «fruit de la indústria» i el contrast de la manufactura. La indústria mallorquina que conegué Bartomeu Sureda Miserol». Recerques. Història, economia i cultura, núm.39, 1999, pàg. 109-136.
- ↑ Zulueta Pérez, P., Sánchez Lite, A.. "Bartolomé Sureda: Mechanic, Inventor and Artist" dins "Character of Enlightened Knowledge". a: Ceccarelli, M., López-García, R. (eds) Explorations in the History and Heritage of Machines and Mechanisms. History of Mechanism and Machine Science, vol 40. Cassino: Universitat de Cassino i el Lazio Meridional, 2022.
- ↑ Betancourt, Agustín de. Catálogo de la colección de Modelos, Planos y Manuscritos que, de orden del Primer Secretario de Estado, ha recogido en Francia Dn Agustín de Betancourt y Molina. Madrid:: Ms. Biblioteca del Palacio Real, 1792.
- ↑ Codina Bonet, Ramon «Sureda Miserol (Palma 1769-1851) a l'expedició Mapox a Cuba». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 66, 2010, pàg. 259-264.
- ↑ Cirici Pellicer, Alexandre. La ceràmica catalana. Barcelona: Destino, 1977, p. 446-448.
- ↑ Pascual, C. et al. «La porcelana de sepiolita de Bartolomé Sureda (1802-1808). Investigación arqueométrica sobre la Real Fábrica de Buen Retiro». Boletín de la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio, vol 50, 6, 2011, pàg. 311-328.
- ↑ Fernández Paradas, Antonio Rafael. Las inquietudes industriales del ilustrado Bartolomé Sureda Miserol. Arte, industria y didáctica en la Real Fábrica de la Moncloa. Málaga: Fundación Universitaria Andaluza Inca Garcilaso, 2015, p. 21 i 22.
Bibliografia
[modifica]- AA. VV.Bartolomé Sureda (1769-1851). Arte e Industria en la Ilustración tardía, Madrid: Museo Municipal de Madrid, 2000.
- Cirici Pellicer, Alexandre i Manent, Ramon. La ceràmica catalana Barcelona: Destino 1977 p. 446-448.
- Codina Bonet, Ramon “Bertomeu Sureda Miserol (Palma 1769-1851) a l'expedició Mapox a Cuba” Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 66, 2010, p. 259-264.
- Fernández Paradas, Antonio Rafael Las inquietudes industriales del ilustrado Bartolomé Sureda Miserol. Arte, industria y didáctica en la Real Fábrica de la Moncloa. Màlaga: Fundación Universitaria Andaluza Inca Garcilaso. Málaga. 2015.
- Tuda Rodríguez,Isabel, “Bartolomé Sureda Miserol. Un espíritu poliédrico”a AA. VV., Bartolomé Sureda (1769-1851): Arte e Industria en la Ilustración tardía. Madrid: Museo Municipal de Madrid, 2000.
- Pascual, C. et al. “La porcelana de sepiolita de Bartolomé Sureda (1802-1808). Investigación arqueométrica sobre la Real Fábrica de Buen Retiro” a Boletín de la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio Vol 50, 2011, p. 311-328,
- Rumeu de Armas, A. Ciencia y Tegnología en la España Ilustrada. Madrid: Escuela de Caminos y Canales. 1980..