Bassa (llengua)
 Els 30 caràcters de l'alfabet bassa  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 420.000 |
| Autòcton de | Bong, Grand Bassa, Margibi, Montserrado i River Cess County (en)  |
| Estat | Libèria i Sierra Leone |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques Llengües kru | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Bassa Vah (en) i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bsq |
| Glottolog | nucl1418 |
| Ethnologue | bsq |
| ASCL | 9243 |
| IETF | bsq |
La llengua bassa o basa és una de les llengües nigerocongoleses[1] (pertanyent a la família de les llengües kru).[2]
Compta aproximadament amb 703.000 parlants a Libèria i 8.600 a Sierra Leone.[3] A Libèria, el bassa es parla als comtats de Grand Bassa, Margibi, Bong i Montserrado. A Sierra Leone es parla a l'oest del país i a Freetown.[4]
Posseeix una forma autòctona d'alfabet, l'escriptura Vah, de finals del segle xix, elaborada pel liberià Flo Darvin Lewis (també anomenat Thomas Gbianvoodeh Lewis).[5][6] Hi va haver un altre intent d'elaborar un alfabet per a la llengua bassa l'any 1830 per part del missioner cristià William Crocker, amb la intenció de facilitar els treballs d'evangelització entre la població nativa. Per a aquest treball, Crocker es va inspirar en el sil·labari dels nadius cherokees d'Amèrica del Nord.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari de llengües del món». TERMCAT. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ Levy, Patricia; Spilling. Liberia (en anglès). Marshall Cavendish, 2009-01-15. ISBN 978-0-7614-3414-6.
- ↑ «Bassa Language | Joshua Project». joshuaproject.net. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «Bassa language and alphabet». omniglot.com. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «The Bassa Vah Association». web.archive.org. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Michael Everson and Charles Riley. «Final proposal for encoding the Bassa Vah script in the SMP of the UCS» (inglés), 10-06-2010.