Una beguda destil·lada és la beguda que conté alcohol etanol, el qual és el producte de la destil·lació de productes fermentats: cereals, fruits o altres vegetals.[1] Aquesta definició exclou begudes alcohòliques obtingudes per fermentació sense destil·lació com són, entre d'altres, la cervesa, el vi i la sidra.
Entre les begudes destil·lades més populars, sense sucre afegit, es troben el brandi, l'schnapps, la ginebra, el rom, el tequila, el vodka i el whisky.
Entre les begudes destil·lades amb sucre afegit i saboritzant es troba el Grand Marnier, el Frangelico i l'schnapps a l'estil americà.
A l'Àsia central i concretament a Mongòlia s'incrementava el percentatge d'alcohol de les begudes fermentades amb el sistema de congelar-les (durant l'hivern), però amb l'inconvenient que això només era possible fer-ho en climes amb hivern frígid i també que incrementava el contingut d'alcohols tòxics com ara el metanol.
Encara que els grecs i àrabs antics coneixien el sistema de la destil·lació, la primera evidència d'obtenció d'alcohol per destil·lació prové de l'Escola de Salerno al segle xii.[2] El 1437, el brandi ja es menciona al comtat alemany de Katzenelnbogen.[3] Paracels va donar a l'alcohol el seu nom modern manllevat d'una paraula àrab que significa "finament dividit". A l'època medieval les begudes destil·lades es consideraven medicinals i van ser usades contra la pesta negra. Cap a 1400 es va descobrir com destil·lar a partir de cereals.
La destil·lació moderna empra un procés que bàsicament no ha canviat des del segle viii però ara s'hi incorporen mesures sanitàries i llevats industrials, i s'hi han afegit productes d'origen no euroasiàtic com el blat de moro i la patata.