Bellifortis

Infotaula de llibreBellifortis

Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat i manuscrit il·luminat Modifica el valor a Wikidata
AutorKonrad Kyeser Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí i alt alemany mitjà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAlemanya
Creació1402 (>1402)
segle XV
Gènereenginyeria, Tecnologia militar, alquímia i astrologia Modifica el valor a Wikidata
Kyeser es va enamorar de lallegenda d'Alexandre el Gran: aquí Alexandre té la primera representació d'un coet, (Bellifortis c. 1405)[1]
Un carro de guerra gegant que havia estat inventat per Alexandre Magne (Bellifortis)
Guerrers cobrint-se darrere d'un escut (manuscrit Clm 30150)

Bellifortis ("Fort en la guerra", "Fortificacions de guerra") és el primer tractat de tecnologia militar totalment il·lustrat, que data de principis del segle xv.[2] resumeix diferent material d'escriptors clàssics sobre tecnologia militar, com ara Vegetius (De Re Militari) i Frontinus (Strategemata anecdotica), ampliant-los amb gran quantitat de dibuixos, fent èmfasi en la poliorcètica o en l'art de la guerra de setge, però tractant la màgia com a complement de les arts militars; "Està saturat d'astrologia," va remarcar Lynn White, Jr. en una revisió de la primera edició en facsímil.[3]

Història del tractat

[modifica]

Konrad Kyeser va escriure el seu tractat entre 1402 i 1405 quan va ser exiliat de Praga a la seva ciutat natal d'Eichstätt.[4] Moltes de les il·lustracions del llibre van ser fetes per il·luminadors alemanys que van ser enviats a Eichstätt després de la seva pròpia expulsió del scriptorium de Praga.[5] L'obra, que no es va imprimir fins al 1967, va sobreviure en un sol manuscrit de presentació original sobre pergamí a la Universitat de Göttingen,[6] amb la data de 1405, i en nombroses còpies, fragments i ampliacions, tant del text com de les il·lustracions, realitzades en terres alemanyes.

Disseny del llibre

[modifica]

Bellifortis va ser escrit en llatí i contenia moltes il·lustracions elaborades d'armes de guerra. El manual analitza màquines i tecnologia tant antigues com noves. Va descriure armes com trabuquets, ariets, ponts mòbils, canons, coets, carros, vaixells, molins, escales de setge, dispositius incendiaris, ballestes i instruments de tortura. El retrat de l'autor és considerat el primer retrat realista d'un autor des de l'antiguitat.[7]

El punt de vista de Kyeser era que la guerra en el sentit més ampli era més eficaç si es veia des de tots els angles, incloent l'astrologia i la bruixeria. El seu manual va presentar la tecnologia de l'art de la guerra través d'una associació entre l'educació i les lletres llatines. El llibre era d'un gran format i molt costós. Tenia il·lustracions elaborades i dibuixos esplèndids d'una gran quantitat de dispositius i màquines de guerra. El tractat va ser dissenyat més per a un príncep o rei que per a un enginyer. Kyeser va creure que el seu manual de guerra faria que els exèrcits funcionessin en totes direccions.

El seu tractat sovint feia referència a l'antiguitat, especialment la tàctica de guerra d'Alexandre el Gran. Ell escriu que Alexandre tenia moltes habilitats tècniques de guerra. En una sola il·lustració, mostra a Alexandre amb un coet com arma de guerra a les mans amb les misterioses lletres: MEUFATON. En una altra il·lustració, Alexandre es mostra com el suposat inventor d'un carro de guerra molt gran. Kyeser escriu que Alexandre no era només un gran inventor de dispositius de guerra, sinó que era capaç d'usar-los ell mateix. Retrata Alexandre amb habilitats màgiques.

Dedicació

[modifica]
Il·lustració d'un Springald del llibre de Konrad Kyeser, Bellifortis

Un cop acabat, Konrad va dedicar el seu tractat al feble Ruprecht III com una amarga resposta al seu desterrament. Destaca en la dedicació la relació del coneixement tècnic amb les habilitats tècniques. Escriu dels soldats alemanys, "de la mateixa manera que el cel brilla amb estrelles, Alemanya brilla amb disciplines liberals, s'adapta a la mecànica i s'adorna amb diverses arts"

Al final del tractat, Kyeser dona un aspecte marcadament inusual d'ell mateix. Es retrata com una persona preocupada per morir. Fins i tot proveeix el seu propi epitafi: que la meva ànima s'adhereixi al vostre altíssim..

Llegat

[modifica]

El Bellifortis es va copiar completament o parcial, i es van ampliar alguns temes, en diversos manuscrits posteriors. Els més cèlebres són el manuscrit Thott de Hans Talhoffer del segle xv, però hi ha còpies incloses en edicions de l'obra De Re Militari de Vegetius, de 1535 en llatí i de 1536 en francès, que contenen imatges clarament copiades de Bellifortis (amb la vestimenta actualitzada per als soldats), com ampliació del tractat original de Vegetius que només tenia text.[8][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ It anticipates Giovanni da Fontana's sketches by at least fifteen years (White, reviewing Quarg, 1969:439).
  2. ↑ Anzovin, Steven et al, Famous First Facts, International Edition — A Record of First Happenings, Discoveries, and Inventions in World History, H. W. Wilson Company (2000), p. 263 item 4117: "The first illustrated manual of military technology was Bellifortis, written and illustrated by Conrad Kyeser of Eichstatt, Germany, and covering a thousand years of European weaponry."
  3. ↑ Conrad Kyeser aus Eichstätt, Bellifortis, vol. I, facsimile edition in color, edited, with German translation, introduction and notes by Götz Quarg (Düsseldorf) 1967; extensively reviewed by Lynn White, Jr, in Technology and Culture, 10,.3 (July 1969: 436–441)
  4. ↑ Long, pp. 105–108
  5. ↑ Lefèvre, pp. 67–72
  6. ↑ Codex Ms. philos. 63; four early drafts of the finished text (1402–04) also survive.
  7. ↑ Quarg, noted in White (1969:438).
  8. ↑ Fl. Vegetii Renati viri illustris De re militari libri quatuor. Sixti Iulii frontini viri consularis de Strategematis libri totidem. Aeliani de instruendis Aciebus liber unus. Modesti de vocabulis rei militaris liber unus. Item pictura bellicae cxx passim Vegetio adjectae. Collata sunt omnia ad antiquos codices, maximè B V D AE I, quod testabitur Aelianus. Parisiis : Christiani Wecheli, 1 vol. ([8]-279-[1] p.) : ill. ; in-fol, 1535, Read online
  9. ↑ Du faict de guerre et fleur de chevalerie, quatre livres, Flavius Vegetius Renatus Vegèce, chez Chrestien Wechel, Paris 1536 Read online (pictures only)

Bibliografia

[modifica]
  • Anzovin, Steven et al., Famous First Facts, International Edition — A Record of First Happenings, Discoveries, and Inventions in World History, H. W. Wilson Company (2000), ISBN 0-8242-0958-3
  • Lefèvre, Wolfgang, Picturing Machines 1400–1700, MIT Press, 2004, ISBN 0-262-12269-3
  • Long, Pamela O., Openness, Secrecy, Authorship: Technical Arts and the Culture of Knowledge from Antiquity to the Renaissance, JHU Press, 2001, ISBN 0-8018-6606-5
  • Regina Cermann: Astantes stolidos sic immutabo stultos - Von nachlässigen Schreibern und verständigen Buchmalern. Zum Zusammenspiel von Text und bild in Konrad Kyesers Bellifortis. In: Wege zum illuminierten Buch. Herstellungsbedingungen für Buchmalerei in Mittelalter und früher Neuzeit. Wien 2014, S. 148-176, ISBN 978-3-205-79491-2, Online: https://e-book.fwf.ac.at/detail_object/o:521 Arxivat 2018-06-12 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellifortis