Bellis
 margaridoia perenne  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Bellis L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | .
|
.svg){kind=icon}
Bellis és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, nord d'Àfrica, Àsia central i de l'oest.[1]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals o perennes, en alguns casos vivaces amb rizoma. Les fulles acostumen a ser a una roseta basal, en alguns casos alternades, tenen forma d'espàtula o ovolanceolada, el marge pot ser enter, serrat o crenat. L'involucre acostuma a tenir dues fileres de bràctees. Les Les flors es troben agrupades en capítols solitaris i amb escap, les flors exteriors són femenines i ligulades, les lígules són blanques i, de vegades, rosades al revers. Les flors interiors són hermafrodites, tubulars amb 4 o cinc lòbuls i de color groc. El fruit és un aqueni sense papus.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4] [5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Bellis es reconeixen les 14 espècies següents:[1]
- Bellis annua L.
- Bellis azorica Seub.
- Bellis bernardi Boiss. & Reut.
- Bellis caerulescens Coss. & Balansa
- Bellis cordifolia (Kunze) Willk.
- Bellis hyrcanica Woronow
- Bellis longifolia Boiss. & Heldr.
- Bellis margaritifolia Huter, Porta & Rigo
- Bellis microcephala Lange
- Bellis perennis L.
- Bellis prostrata Pomel
- Bellis pusilla (N.Terracc.) Pignatti
- Bellis rotundifolia (Desf.) Boiss. & Reut.
- Bellis sylvestris Cirillo
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Bellis:[1]
- Bellidium Bertol.
- Belliopsis Pomel
- Kyberia Neck.
- Seubertia H.C.Watson
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bellis L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 111.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 303.
- ↑ «Bellis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 886.
Bibliografia
[modifica]- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.