Tipus | comuna de França i dwelling place (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Alts de França | ||||
Departament | Somme | ||||
Districte | Districte de Péronne | ||||
Cantó | Cantó de Chaulnes | ||||
Població humana | |||||
Població | 147 (2021) (26,78 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Péronne | ||||
Superfície | 5,49 km² | ||||
Altitud | 57 m-86 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 80200 | ||||
Fus horari | |||||
Belloy-en-Santerre és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França. L'any 2007 tenia 179 habitants.
Durant la batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial, el 1915 els voluntaris catalans van participar en la presa de Belloy-en-Santerre, que era un punt clau de la línia de defensa alemanya. Després d'un fort combat pels carrers, van prendre la població, i la van defensar dels furiosos contraatacs enemics. Un dels morts va ser Camil Campanyà, periodista i director de la revista La Trinxera Catalana. En record d'aquells fets, l'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona va donar mig milió de francs per a la reconstrucció del poble, els principals carrers del qual porten encara el nom de Barcelone i Catalogne.[1]
El 2007 la població de fet de Belloy-en-Santerre era de 179 persones. Hi havia 68 famílies de les quals 12 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 24 parelles sense fills i 32 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[2]
Habitants censats
El 2007 hi havia 77 habitatges, 66 eren l'habitatge principal de la família, 5 eren segones residències i 6 estaven desocupats. Tots els 77 habitatges eren cases. Dels 66 habitatges principals, 52 estaven ocupats pels seus propietaris, 11 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 3 estaven cedits a títol gratuït; 2 tenien dues cambres, 10 en tenien tres, 25 en tenien quatre i 29 en tenien cinc o més. 66 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 29 habitatges hi havia un automòbil i a 30 n'hi havia dos o més.[3]
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Homes | Edats | Dones |
---|---|---|
0 | 0 | |
4 | 0 | |
0 | 4 | |
0 | 0 | |
0 | 0 | |
8 | 8 | |
8 | 4 | |
0 | 0 | |
0 | 0 | |
4 | 4 | |
0 | 4 | |
16 | 12 | |
16 | 8 | |
4 | 4 | |
0 | 4 | |
4 | 0 | |
12 | 12 | |
12 | 4 | |
16 | 8 | |
0 | 8 |
El 2007 la població en edat de treballar era de 119 persones, 83 eren actives i 36 eren inactives. De les 83 persones actives 64 estaven ocupades (38 homes i 26 dones) i 19 estaven aturades (8 homes i 11 dones). De les 36 persones inactives 10 estaven jubilades, 9 estaven estudiant i 17 estaven classificades com a «altres inactius».[5]
El 2009 a Belloy-en-Santerre hi havia 65 unitats fiscals que integraven 172 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 16.384 €.[6]
Els 2 establiments que hi havia el 2007 eren d'empreses de construcció.[7]
L'únic servei als particulars que hi havia el 2009 era una lampisteria.[8]
L'any 2000 a Belloy-en-Santerre hi havia 5 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 295 hectàrees.[9]
El 2009 hi havia una escola maternal integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.