(2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 febrer 1978 (46 anys) Londres |
Ministre del Cabinet Office | |
14 juliol 2016 – 11 juny 2017 ← Matthew Hancock – Damian Green → | |
Paymaster General | |
14 juliol 2016 – 13 juny 2017 | |
Membre del 56è Parlament del Regne Unit | |
7 maig 2015 – 3 maig 2017 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Ipswich (en) | |
Membre del 55è Parlament del Regne Unit | |
6 maig 2010 – 30 març 2015 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Ipswich (en) | |
Dades personals | |
Formació | Peterhouse Tonbridge School St John's College, Cambridge St John's College School (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Londres |
Ocupació | polític, historiador |
Partit | Partit Conservador |
Família | |
Cònjuge | Sarah M. Langford (2014–) |
Fills | Wilfred Gabriel Selwyn Gummer, Aubrey Valentine Hamilton Gummer |
Pares | John Gummer i Penelope Jane Gardner |
Lloc web | bengummer.com |
Benedict Michael Gummer (Londres, 19 de febrer de 1978) és un polític britànic del Partit Conservador que va exercir de diputat al Parlament per a Ipswich des del 2010 fins al 2017.[1] El 2016 va esdevenir el ministre del gabinet i Paymaster general en el primer govern de Theresa May. Va perdre el seu escó a la Cambra dels comuns a les eleccions generals de 2017.
Fill de John Gummer, baró de Deben, va estudiar a la Tonbridge School, abans de seguir els seus estudis al Peterhouse de Cambridge on passa un Master of Arts. Gummer escriu una història de la pesta negra,[2] pandèmia europea de l'Edat mitjana.
Fa la seva entrada al Parlament el 2010 com a diputat d'Ipswich a Suffolk.[3] Secretari parlamentari privat de Michael Gove i Nicky Morgan en tant que secretaris d'Estat d'Educació a partir de 2013, és nomenat sotssecretari d'Estat parlamentari del Departament de la Salut del Regne Unit el 2015 pel Primer ministre Cameron.
La Primera ministra Theresa May el nomena ministre d'Estat al Cabinet Office i Paymaster-General[4] en la seva entrada en funcions, el 13 de juliol de 2016, Gummer esdevé així el ministre més jove que assisteix a les reunions del gabinet del Regne Unit de la història.
És també, a partir del 15 de juliol de 2016, un dels consellers privats de Sa Majestat,[5] quan se li concedeix el títol honorífic « molt honorable » en comptes de « honorable ». Derrotat en les eleccions generals britàniques de 2017 pel laborista Sandy Martin, abandona llavors les seves funcions polítiques.