Benet IX
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Roma  | ||
| Mort | c. 1055 Grottaferrata (Itàlia) | ||
| Sepultura | Abadia de Santa Maria de Grottaferrata | ||
 150è Papa | |||
| novembre 1047 (Gregorià) – juliol 1048 (Gregorià) ← Climent II – Damas II → | |||
| 147è Papa | |||
| abril 1045 (Gregorià) – maig 1045 (Gregorià) ← Silvestre III – Gregori VI → | |||
| 145è Papa | |||
| octubre 1032 (Gregorià) – setembre 1044 (Gregorià) ← Joan XIX – Silvestre III → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Pares | Alberic III de Túsculum i Emmelina | ||
| Germans | Pere, duc dels Romans | ||
 | |||
Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum. Fou nomenat cardenal per Benet VIII quan era molt jove, i fou elegit papa amb uns 20 anys, el 1033, amb el nom de Benet IX. Va ser consagrat el gener del 1034.
Membre de la nissaga dels comtes de Túsculum,[1] fill del comte Alberic III. Va succeir el seu oncle, Joan XIX, i era també nebot de l'immediatament anterior a aquest, Benet VIII.[2] La seva família va tenir una notable importància a Roma, atès que del seu llinatge en van sortir set papes, que van afavorir la influència imperial sobre els Estats Pontificis.[1]
Com si fos una mena d'herència, el seu pare el va col·locar a la cadira pontifícia a través de suborns el 1032. Teofilacte era jove, tenia vint anys, però no pas dotze, com s'havia arribat a afirmar.[1][3] Poc se sap dels seus actes de govern, tret que va celebrar dos o tres sínodes a Roma i va concedir una sèrie de privilegis a esglésies i monestirs. El seu caràcter era molt diferent dels seus predecessors,[3] era una persona violenta i llicenciosa,[2] i va portar una vida dissoluta i fos considerat una vergonya per a la seu de Sant Pere. Per aquesta raó, les faccions de la ciutat el van expulsar arran d'una revolta popular el 1044 i van nomenar papa Silvestre III el 1045.[3]
Benet IX va fer fora el nou papa el mateix any gràcies a la intervenció dels seus germans, però poc després va renunciar i vendre el seu càrrec,[2] segons diuen alguns, per poder casar-se[3] i va deixar el càrrec en mans de Giovanni Graziano, que va ser conegut com a Gregori VI d'ençà de maig de 1045, un sacerdot romà que va oferir-li una pensió a canvi, i segons alguns ho hauria fet per salvar l'Església de la conducta escandalosa del seu predecessor. Penedit del negoci, va tornar a Roma, com també ho fa ver Silvestre, per intentar deposar Gregori.[2] Aquesta situació va fer intervenir l'emperador Enric III, que va convocar el Concili de Sutri (1046), on va deposar Benet, Silvestre i Gregori i fos nomenat papa Climent II, d'origen alemany.[3]
La ràpida mort de Climent II el 9 d'octubre de 1047[2] va fer que Benet IX es fes de nou amb el poder el novembre de 1047,[3] però va tornar a ser expulsat per Bonifaci de Toscana, per ordre de l'emperador, i es va posar en el seu lloc un segon papa alemany, Damas II.[2]
Alguns diuen que Benet va intentar fer-se amb el papat fins a la seva mort.[3] Tanmateix, sembla que la tradició que es va retirar per penitència al monestir de Grottaferrata el 1046,[1] on va morir el 1055 o 1056,[2] és la més probable. Aquesta tradició va ser establerta per l'abat Lluc el 1085 i està corroborada pels monuments sepulcrals que hi ha dins els seus murs. Segons els escrits de l'abat, Benet va renunciar definitivament al papat i va cercar remei per als seus trastorns.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Benet IX». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Benedict IX» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Mann, Horace Kinder. «Pope Benedict IX». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 1. The Encyclopedia Press, 1913.
