Beniamino Segre

Beniamino Segre

Biografia
Naixement	16 febrer 1903 Torí (Itàlia)
Mort	22 octubre 1977 (74 anys) Frascati (Itàlia)
President Accademia Nazionale dei Lincei
1976 – 1977 ← Enrico Cerulli – Antonio Carrelli →
President Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
1974 – 1977 ← Domenico Marotta – Pietro Di Mattei →
President Accademia Nazionale dei Lincei
1968 – 1973 ← Angelo Monteverdi – Enrico Cerulli →
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de París (1926–1927) Universitat de Torí (1919–1923)
Tesi acadèmica	Genere della curva doppia per la varietà di S₄ che annulla un determinante simmetrico  (1923 )
Director de tesi	Corrado Segre
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza (1950–1977) Universitat de Bolonya (1946–1950) Universitat Victòria de Manchester (1942–1946) Universitat de Bolonya (1931–1938) Universitat de Roma La Sapienza (1927–1931) Universitat de Torí (1923–1926)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1962–) Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències
Obra
Obres destacables teorema de Segre classe de Segre
Estudiant doctoral	Giuseppe Tallini, Paolo Piccinni, Claudio Pedrini i Mike Burmester
Família
Cònjuge	Fernanda Coen
Pares	Samuele i Leonilda Segre
Parents	Corrado Segre, oncle patern
Premis
(19 juny 1969)  doctor honoris causa per la Universitat Comenius de Bratislava (1963)  membre honorari de Societat Matemàtica de Londres. (1930)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL  Cavaller de la Legió d'Honor  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana

Beniamino Segre (Torí, 16 de febrer de 1903 - Frascati, 22 d'octubre de 1977) va ser un matemàtic italià.

Vida i Obra

Va estudiar matemàtiques a la universitat de Torí on va tenir com a professors Giuseppe Peano, Gino Fano, Guido Fubini i Corrado Segre (un oncle segon seu). Es va graduar el 1923 amb una tesi sobre geometria sota la supervisió de Corrado Segre. Els tres anys següents va ser assistent a la universitat de Torí fins que el curs 1926-27 va estudiar un any a la universitat de París amb Élie Cartan, gràcies a una beca Rockefeller.^[1] El 1927, en retornar al seu país, va ser nomenat assistent de Francesco Severi a la universitat de Roma; la influència de Severi serà constant en tota la seva obra.^[2]

El 1931 va obtenir la plaça de professor a la universitat de Bolonya, però el 1938 en va ser acomiadat, juntament amb molts altres professor, en virtut de les lleis racials feixistes, ja que era d'ascendent jueu.^[3][4] El mateix any també va ser obligat a dimitir del seu càrrec d'editor de la revista Annali di Matematica Pura ed Applicata.^[5] Davant l'impossibilitat de tenir una feina decent a Itàlia, va marxar amb la seva família a Anglaterra, on va ser detingut durant mesos a l'illa de Man com nacional d'una potència enemiga, però on, després, va poder ser professor a la universitat de Manchester.^[6]

El 1946, un cop acabada la guerra, va tornar a la universitat de Bolonya i el 1950 va ser nomenat per la càtedra de geometria de la universitat de Roma on va romandre fins que es va retirar el 1973, continuant la seva relació amb la universitat com emèrit.^[7]

Tota la seva vida va realitzar una intensa activitat de recerca, docència i organització d'activitats científiques.^[8] No solament va publicar més de tres-cents articles i una dotzena de llibres^[9] sinó que,a més, va tenir un intens treball administratiu i organitzatiu dins d'associacions com la Unió Matemàtica Italiana, la Unió Matemàtica Internacional, l'Institut Nacional d'Alta Matemàtica, l'Accademia Nazionale delle Scienze i l'Accademia Nazionale dei Lincei, acadèmies que va presidir en diverses ocasions.

Una gran part de la seva obra versa sobre geometria algebraica^[10] però com que era contrari a l'especialització excessiva, també va treballar en altres branques de les matemàtiques com la topologia, les transformades de Laplace o les equacions diferencials. Després de la seva estança a Anglaterra va estar particularment interessat en la geometria combinatòria,^[11] convertint-se e un dels principals pioners d'aquesta branca de les matemàtiques.

Referències

1. Tallini, 1983, p. 5.
2. Sernesi, 2012, p. 447.
3. Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 262.
4. Coen, 2002, p. 148.
5. Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 266.
6. Barlotti, 1979, p. 411.
7. Tallini, 1983, p. 6.
8. Tallini, 1985, p. 3.
9. Tallini, 1985, p. 5-18.
10. Tallini, 1983, p. 7.
11. Vesentini, 2005, p. 190.

Bibliografia

• Barlotti, Adriano «Beniamino Segre: Professor of mathematics 1903–1977» (en anglès). Journal of Combinatorial Theory, Vol. 27, Num. 3, 1979, pàg. 410-411. DOI: 10.1016/0097-3165(79)90039-6. ISSN: 0097-3165.
• Ciliberto, Ciro «On special projections of varieties: epitome to a theorem of Beniamino Segre» (en anglès). Advances in Geometry, Vol. 1, Num. 1, 2001, pàg. 97-106. DOI: 10.1515/advg.2001.007. ISSN: 1615-715X.
• Coen, Salvatore. «Beppo Levi e Beniamino Segre». A: Domenico Mirri, Stefano Arieti (eds.). La cattedra negata (en anglès). CLUEB, 2002, p. 135-152. ISBN 9788849118483. 
• du Val, Patrick «Beniamino Segre» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 11, Num. 2, 1979, pàg. 215-235. DOI: 10.1112/blms/11.2.215. ISSN: 1469-2120.
• Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Springer, 2006. ISBN 9783764375126. 
• HIrschfeld, James W.P. «The 1959 Annali di Matematica paper of Beniamino Segre and its legacy» (en anglès). Journal of Geometry, Vol. 76, Num. 1-2, 2003, pàg. 82-94. DOI: 10.1007/s00022-003-1693-z. ISSN: 1420-8997.
• Sernesi, Edoardo. «The work of Beniamino Segre on curves and their moduli». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012, p. 439-450. ISBN 978-3-0348-0227-7. 
• Tallini, G. «Beniamino Segre». A: P.V. Ceccherini, A. Barlotti, G. Tallini (eds.). Combinatorics '81: In Honour of Beniamino Segre (en anglès). North Holland, 1983, p. 5-12. ISBN 0-444-86546-2. 
• Tallini, Giuseppe «Beniamino Segre» (en anglès). Acta Arithmetica, Vol. 45, Num. 1, 1985, pàg. 1-18. DOI: 10.4064/aa-45-1-1-3. ISSN: 0065-1036.
• Vesentini, Edoardo «Beniamino Segre and Italian geometry» (en anglès). Rendiconti di Matematica e delle Sue Applicazioni, Vol. 25, Num. 2, 2005, pàg. 185-193. ISSN: 1120-7183.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Beniamino Segre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Rogora, Enrico. «SEGRE, Beniamino». Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: 20 juny 2021]. (italià)
• «Beniamino Segre». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 20 juny 2021]. (anglès)