Benzilpenicil·lina benzatina

Infotaula de compost químicBenzilpenicil·lina benzatina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular908,360104752 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolmedicament essencial Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄₈H₅₆N₆O₈S₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1(C(N2C(S1)C(C2=O)NC(=O)CC3=CC=CC=C3)C(=O)O)C.CC1(C(N2C(S1)C(C2=O)NC(=O)CC3=CC=CC=C3)C(=O)O)C.C1=CC=C(C=C1)CNCCNCC2=CC=CC=C2 Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC1([C@@H](N2[C@H](S1)[C@@H](C2=O)NC(=O)Cc3ccccc3)C(=O)O)C.CC1([C@@H](N2[C@H](S1)[C@@H](C2=O)NC(=O)Cc3ccccc3)C(=O)O)C.c1ccc(cc1)CNCCNCc2ccccc2 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La benzilpenicil·lina benzatina (DCI),[1] penicil·lina benzatina o penicil·lina (G) benzatínica, és una varietat química de la penicil·lina, administrada per via intramuscular per al tractament de certes infeccions bacterianes.[2] Comercialitzada a Espanya sota el nom de Benzetacil.[3]

El medicament s'hidrolitza en la circulació sanguínia i permet la producció de benzilpenicil·lina de manera prolongada, realitzant la seva tasca antibacteriana de manera sostinguda, aproximadament de 3 a 6 setmanes amb una sola dosi injectable.[2] La penicil·lina benzatina és un dels medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4]

Encara que existeixen altres fórmules més recents, la benzilpenicil·lina benzatina continua considerant-se útil en el tractament de la sífilis en totes les seves localitzacions, excepte en el sistema nerviós central.[5] També es prescriu en la prevenció de la febre reumàtica en persones d'alt risc.[6]

La penicil·lina benzatina no és recomanada en menors de 3 anys (risc de necrosi, síndrome de Nicolau).[7][8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «benzilpenicil·lina benzatina». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Arxivat de l'original el 2022-01-31. [Consulta: 31 gener 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Inyección de penicilina G benzatina» (en castellà). MedlinePlus medicinas. Arxivat de l'original el 2022-01-31. [Consulta: 31 gener 2022].
  3. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2023.
  4. ↑ «Annex 1. 19th WHO Model List of Essential Medicines (April 2015)» (pdf) (en anglès). OMS, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-13. [Consulta: 31 gener 2022].
  5. ↑ Wolff R, Marcelo «Antimicrobianos para el médico general en el Chile del nuevo siglo ¿Cuáles y por qué?» (en anglès). Revista chilena de infectología, 19, 2002. Arxivat de l'original el 2024-05-21. DOI: 10.4067/S0716-10182002019300006. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 3 abril 2022].
  6. ↑ Rossi, S.. Australian Medicines Handbook (en anglès australià), 2006. DOI 10.18773/austprescr.1997.001. ISBN 0-9757919-2-3. 
  7. ↑ «Penicilina G (bencilpenicilina)» (en castellà). Asociación Española de Pediatría. Arxivat de l'original el 2022-01-31. [Consulta: 31 gener 2022].
  8. ↑ «Síndrome de Nicolau posterior a la aplicación de penicilina benzatínica» (en castellà). Ocronos, 09-09-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-31. [Consulta: 31 gener 2022].