Berberis darwinii, fulles i inflorescència amb algun fruit incipient. | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Berberidaceae |
Tribu | Berberideae |
Gènere | Berberis |
Espècie | Berberis darwinii Hook., Hooker's Icon., Pl. 7: t.672, 1844 |
Nomenclatura | |
Epònim | Charles Darwin |
Berberis darwinii és una espècie botànica d'arbust espinós perennifoli que habita al sud de Xile i zones amb serralades del sud de l'Argentina.
És una planta llenyosa d'aproximadament 1,5 a 4 m d'alçada. Les seves fulles són dures, amb la nervadura visible i el feix de color verd brillant, de 12 a 25 mm de longitud i de 5 a 12 mm d'ample. La làmina de la fulla és convexa i de forma romboide o ovalada, amb tres petites espines als vèrtexs. Les flors són pentàmeres, de 4 a 5 mm de longitud, de color groc ataronjat i s'agrupen en raïms de 2 a 7 cm de longitud. El fruit és una baia negra blavosa amb llavors riques en amigdalina, un compost per a dissuadir els herbívors.
Al clima temperat plujós del sud de Xile hi floreix durant tota la primavera i part de l'estiu, però produeix pocs fruits a causa de la fragilitat de les seves flors, que són arrancades pel vent i la pluja.
L'arrel i l'escorça s'usen per a tenyir la llana de color groc. Els seus fruits, semblants als del calafate, són comestibles igual que les seves flors, que tenen un gust àcid.
S'usa més com a planta ornamental a Gran Bretanya que a l'Argentina i Xile, però a les seves terres d'origen es reconeix com d'atractiu pot resultar el contrast entre les seves flors grogues i el fullatge fosc i brillant.
Berberis darwinii va ser descrita per William Jackson Hooker i publicada a Icones Plantarum 7: pl. 672. 1844.[1]