Bernard Rogers

Plantilla:Infotaula personaBernard Rogers
Biografia
Naixement4 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rochester (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola de Música Eastman Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesUlysses Kay Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: cdd7eefd-c8d4-432e-9a01-45a4ecd93aba Lieder.net: 7542 Discogs: 3428598 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Rogers (Nova York, 4 de febrer, 1893 - Rochester/New York, 24 de maig, 1968), va ser un compositor nord-americà. La seva obra més coneguda és La Passió, un oratori escrit el 1942.[1]

Vida i carrera

[modifica]

Rogers va néixer a Nova York. Va estudiar amb Arthur Farwell, Ernest Bloch, Percy Goetschius i Nadia Boulanger. Va ensenyar a l'Cleveland Institute of Music, a The Hartt School i a l'Eastman School of Music. Entre els seus alumnes hi havia Stephen Albert, Dominick Argento, Jacob Avshalomov, William Bergsma, David Borden, Will Gay Bottje, David Diamond, Walter Hartley, Ronald Lo Presti, Ulysses Kay, Louis Mennini, John La Montaine, W. Francis McBeth, Ron Nelson, Burrill Phillips, Gardner Read, H. Owen Reed, Margaret Vardell Sandresky,[2] Robert Ward, John Weinzweig, Norma Wendelburg, Richard Lane , Clifton Williams i Laurence Rosenthal entre d'altres.

Es va incorporar a la facultat d'Eastman el 1929.[3] Va compondre cinc òperes, cinc simfonies, altres obres per a orquestra, música de cambra, tres cantates, música coral i Lieder. La seva òpera en un acte The Warrior, per a la qual Norman Corwin va escriure el llibret, va rebre la seva estrena a la Metropolitan Opera l'11 de gener de 1947.[4]

Va ser patró nacional de Delta Omicron, una fraternitat musical professional internacional.[5] Rogers es va retirar d'Eastman el 1967. Va morir a Rochester el 24 de maig de 1968, dos dies després d'un atac de cor.[4][6][7]

Alumnes destacats

[modifica]

Per als estudiants notables de Rogers, vegeu Llista d'estudiants de música per professor: R a S § Bernard Rogers. Al seu arxiu de la Viquipèdia anglesa.

Referències

[modifica]
  1. Ewen 1982, p. 539.
  2. Cohen, Aaron I. (1987). International encyclopedia of women composers. 2: Sai - Zyb, Appendices (2. ed., revised and enl ed.). New York: Books & Music. p. 615. ISBN 978-0-9617485-1-7.
  3. (5 May 1967). Bernard Rogers Plans to Retire, Democrat and Chronicle, p. 15 (paywall)
  4. 4,0 4,1 (25 May 1968). Bernard Rogers, Composer, Is Dead; Eastman Teacher Wrote Operas and Symphonies, The New York Times, p. 35 (paywall)
  5. Delta Omicron Archived January 27, 2010, at the Wayback Machine
  6. (25 February 1993). Eastman Wind Ensemble remembers Bernard Rogers, The Greece Post (Greece, New York), p. 23
  7. (25 May 1968). Bernard Rogers Dies, Composer, Teacher, Democrat and Chronicle, p. 14 (paywall)

Fonts

[modifica]