Bernard Stiegler

Bernard Stiegler

(2016)
Biografia
Naixement	(fr) Bernard Georges Alain Stiegler 1r abril 1952 Villebon-sur-Yvette (França)
Mort	5 agost 2020 (68 anys) Épineuil-le-Fleuriel (França)
Causa de mort	suïcidi
Director Institut de recherche et coordination acoustique/musique
2002 – 2006 ← Laurent Bayle – Frank Madlener →
Dades personals
Formació	École des hautes études en sciences sociales Universitat de Tolosa-Lo Miralh
Director de tesi	Jacques Derrida
Activitat
Ocupació	filòsof
Ocupador	Universitat de tecnologia de Compiègne Goldsmiths
Influències	Gilbert Simondon, Jacques Derrida, Edmund Husserl, André Leroi-Gourhan, Gilles Deleuze, Gérard Granel, Plató, Aristòtil, Sigmund Freud, Martin Heidegger, Friedrich Wilhelm Nietzsche i Paul Valéry
Obra
Obres destacables Technics and Time ^(en) Symbolic misery ^(en) (2003) Aimer, s'aimer, nous aimer : du 11 septembre au 21 avril ^(en) (2006) Réenchanter le monde : la valeur esprit contre le populisme industriel ^(en)
Família
Fills	Barbara Stiegler
Premis
(10 febrer 2016)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres
Lloc web	arsindustrialis.org…

Bernard Stiegler (Villebon-sur-Yvette 1 d'abril de 1952 - 6 d'agost de 2020) fou un filòsof francès, director de l'Institut de Recherche et Innovation del Centre Georges Pompidou i professor a la Université de Technologique de Compiègne. Dins una àmplia bibliografia, és autor de la monumental obra La technique et le temps, que planteja la relació de l'home amb els avenços tecnològics com a remei i perill a la vegada. Sota aquesta òptica, exposa com internet i el seu màrqueting impedeixen que l'usuari en limiti el consum. Ha estat director de programes del Collège International de Philosophie, director de la Unité de Recherche de Connaissances i director general adjunt de l'Institut National de l'Audiovisuel.^[1]

Referències

1. «Bernard Stiegler». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].