Els berserkers eren guerrers vikings famosos per ser valents, forts i molt coratjosos.[1] Dedicats al deu Odín, combatien en un estat de trànsit, la causa del qual va inspirar moltes teories.[2] La seva sola presència atemoria igual els enemics i els companys de batalla.
Segons la tradició, combatien mig despullats, vestits de pell d'os, el que explica llur nom, en vell nòrdic ber sark que significaria pell d'ossos.[3] Altres autors dubten de l'etimologia ber (os), i que seria una altra arrel *bar que significa «nu» o amb «armadura lleugera». Una pell d'os és feixuc i no gaire pràctic al combat.[4] Eren enrabiats, insensibles al dolor, i escumejaven per la boca. Es llançaven al combat amb fúria cega, fins i tot sense armadura ni cap mena de protecció. Sigui que a l'origen han estat un grup de bandolers o un grup de guerrers de la infanteria del primer mil·lenni, els fets històrics s'han mesclat amb elements de la fe i mitologia nòrdiques, en la qual un guerrer coratjós i la metamorfosi són temes freqüents.[5]
Morir heroicament en una batalla era una manera per fer-se elegir pes déus i ser portat al Valhalla per les valquíries. Només els més fers obtenien aquest honor suprem. La mort se celebrava: l'heroi era conduït a una barca de fusta en la qual viatjaria cap al Valhalla, s'alumava i es deixava córrer cremant, riu o mar avall. Segons la llegenda, l'esposa l'acompanyava i es suicidava damunt el cos amb una espasa, per a arribar junts al Valhalla.
Van arribar a compondre una guàrdia personal al servei de diversos reis vikings. Eren marginats per la societat per considerar-se'ls bojos, i segons una llegenda que recorria eren homes llop, el que va motivar que se'ls temés més i se'ls reclogués, ja en la cristiandat, per considerar-los posseïts pel diable.
Es creu que la seva resistència i indiferència al dolor provenien del consum de substàncies psicotròpiques.[3] Els primers suspectes van ser els fongs al·lucinògens (Psilocybe cubensis), o per la ingesta de pa o cervesa contaminats per Claviceps purpurea, un fong parasitari que es troba sovint al sègol, amb un alt contingut en compostos psicoactius com l'ergotamina i l'àcid lisèrgic, precursor de l'LSD.
Una altra hipòtesi és el consum de cervesa amb jusquiam negre (Hyoscyamus niger), planta al·lucinògena de la família de les solanàcies. La planta era coneguda i se'n van trobar en les tombes. H. niger produeix una sensació de gran lleugeresa, i com la belladona, causa fúria i violència, sovint acompanyades de riallades delirants.[6] Amb sobredosi, els alcaloides d'aquesta planta són altament tòxics i poden ocasionar el coma o la mort.[7]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berserker |