Bertha Parker Pallan

Plantilla:Infotaula personaBertha Parker Pallan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Bertha Parker Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata
Upstate New York (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòloga, antropòloga Modifica el valor a Wikidata
Família
PareArthur C. Parker Modifica el valor a Wikidata
ParentsDark Cloud, avi Modifica el valor a Wikidata


Bertha Pallan Thurston Cody (nascuda Parker; Comtat de Chautauqua, 30 d'agost de 1907 - Los Angeles, 8 d'octubre de 1978) va ser una arqueòloga nord-americana que treballava com a assistent d'arqueologia al Southwest Museum, que està consagrat a la cultura dels indis nord-americans. Se la considera la primera arqueòloga nativa americana, ja que tenia ascendència abenaki i sèneca.[1][2]

Va estar casada amb l'actor Iron Eyes Cody.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Bertha (Yeawas) "Birdie" Parker va néixer el 1907 al comtat de Chautauqua, a l'estat de Nova York. La seva mare, Beulah Tahamont (després Folsom), era actriu; quan era adolescent, ella i la seva mare van actuar amb el Ringling Bros i Barnum i Bailey Circus com a part d'un espectacle anomenat "Pocahontas".[3][4] El seu pare, Arthur C. Parker, va ser arqueòleg i el primer president de la Societat per a l'Arqueologia Americana.[5] Els seus avis materns eren els actors Elijah "Cap Dark Cloud" Tahamont i Margaret (Dove Eye) Camp. De petita, va ajudar el seu pare en les excavacions.

Els seus pares es van divorciar el 1914, i els Tahamont (Elijah, Margaret i Beulah) es van traslladar a Los Angeles, amb Bertha a remolc, per treballar en pel·lícules de Hollywood.[4]

Família

[modifica]

Bertha Parker es va casar amb Joseph Pallan a principis de la dècada de 1920 i va tenir una filla, Wilma Mae ("Billie") Pallan el 1925.[6] Quan va acabar el matrimoni, es va traslladar a Nevada per treballar en un jaciment arqueològic per al Museu del Sud-oest, dirigit per Mark Raymond Harrington. Harrington s'havia casat recentment amb la tia de Bertha, Endeka Parker. Durant l'expedició de Gypsum Cave el 1930, Bertha va conèixer el paleontòleg James Thurston,[7] amb qui s'hi acabaria casant el 1931. Aquell any 1931, tots dos van emmalaltir mentre treballaven a les coves de guix; Bertha Parker es va posar malalta a causa de les grans quantitats de guano que hi havia a les coves i Thurston va morir sobtadament d'un atac de cor mentre aixecava una roca al jaciment.[8][9] Aquesta malaltia va fer que Bertha Parker se'n tornés a viure amb els seus pares durant un temps a Los Angeles.[10]

Va ser contractada, primer com a secretària, i després com a ajudant d'arqueòloga i etnòloga, per al Museu del Sud-oest, i el 1936, es va casar amb l'actor d'origen sicilià Espera Oscar de Corti, també conegut com a Iron Eyes Cody.[11]

El 1942, la seva filla de 17 anys, Billie, estava visitant la granja de la seva àvia Beulah quan va morir d'una ferida accidental de bala. Bertha i Iron Eyes van adoptar més tard dos fills, Robert "Tree" Cody i Arthur William Cody (1952-1996). Bertha i Iron Eyes van ser figures centrals en l'èxit del Los Angeles Indian Center, un lloc de reunió d'indis urbans traslladats a Los Angeles.[12][13]

Mort

[modifica]

Bertha Parker Pallan va morir el 1978, als 71 anys. La seva làpida només diu "Mrs. Iron Eyes Cody".[14][15]

Carrera com a arqueòloga

[modifica]

Mark Raymond Harrington, el seu oncle, va contractar a Parker com a cuinera de campament i secretaria d'expedició.[16] poc després de casar-se amb la seva tia Endeka.[17] Va participar en excavacions al jaciment de Mesa House i a altres llocs, i Harrington li va ensenyar mètodes arqueològics sobre el terreny. El 1929, va descobrir i va fer una excavació en solitari al jaciment del poble de Scorpion Hill; les troballes es van exposar al Museu del Sud-oest.[18]

Bertha Parker va treballar a la cova de Gypsum l'any 1930,[16][19] un jaciment que Harrington va promoure com a l'evidència més antiga de l'ocupació humana d'Amèrica del Nord durant el Plistocè.[20]

Com a secretària de l'expedició, Parker va treballar en la neteja, reparació i catalogació de troballes; a més, va explorar les sales de la cova en el seu temps lliure i va poder arribar a algunes de les escletxes més inaccessibles. En una d'aquestes ocasions va descobrir el crani d'una espècie de peresós terrestre gegant extingit, el Nothrotherium shastense, juntament amb eines humanes antigues, a la sala 3.[21] Harrington va assenyalar que la troballa havia estat la més important de l'expedició, perquè gràcies a ella va obtenir el suport d'institucions addicionals, en particular l'Institut de Tecnologia de Califòrnia i més tard la Institució Carnegie de Washington.[22]

Durant aquesta expedició, Bertha també va descobrir el jaciment de Corn Creek després de veure un os de camell fòssil que sobresortia del llit d'un llac erosionat.[23]

De 1931 a 1941, Parker va treballar com a assistent d'arqueologia i etnologia al Museu del Sud-oest. Va publicar diversos articles arqueològics i etnològics a la revista del museu, Masterkey, des de principis dels anys trenta fins als anys seixanta.

Bertha Parker Pallan Thurston Cody és notable en el camp de l'arqueologia pel seu paper com a pionera: va ser una de les primeres (si no la primera) arqueòlogues natives americanes.[24][2] Sens dubte, va ser la primera en la seva habilitat per dur a terme aquest treball amb un alt nivell, però sense una formació universitària, fent descobriments i obtenint coneixements que van impressionar els arqueòlegs oficials.[22]

Obra

[modifica]

S'enumeren tal com apareixen en una llista compilada per Marge Bruchac:[1][17][25] Publicat amb el nom de Bertha Parker Thurston:

  • 1933. "Scorpion Hill." Masterkey. v. VII, pp. 171–177.
  • 1933. "A night in a Maidu shaman's house." Masterkey.v.VII, pp. 111–115.
  • 1934. "How he became a medicine-man." Masterkey. v. VIII, pp. 79–81.
  • 1935. "How a Maidu-medicine man lost his power; related to Bertha Parker Thurston by a Maidu Indian herbalist." Masterkey. v. IX, p. 28–29.
  • 1936. "A rare treat at a Maidu medicine-man's feast." Masterkey. v. X, pp. 16–21.

Publicat amb el nom de Bertha Parker Cody:

  • 1939. "A tale of witchcraft as told by a Tewa Indian of New Mexico." Masterkey. v. XIII, pp. 188–189.
  • 1939. "A Maidu myth of the first death; by Bertha Parker Cody, as related by Mandy Wilson of Chico, California." Masterkey. v. XIII, p. 144.
  • 1939. "A Maidu myth of the creation of Indian women; by Bertha Parker Cody, as related by Mandy Wilson, Maidu Indian of Chico, California. Masterkey. v. XIII, p. 83.
  • 1939. "Kachina dolls." Masterkey. v. XIII, pp. 25–30.[26]
  • 1940. "Pomo bear impersonators." Masterkey. 1940. v. XIV, pp. 132–137.
  • 1940. "California Indian baby cradles." Masterkey. v. XIV, pp. 89–96. (Fullets del Southwest Museum, No. 12)[27][28]
  • 1940. Photograph: "Amanda Wilson and granddaughter" (Southwest Museum MSS 160:143:58)
  • 1941. "A note on basket care." Masterkey. v. XV, pp. 23–24.
  • 1941. "Gold ornaments of Ecuador." Masterkey.v. XV, pp. 87–95.
  • 1942. "Simply strung on a single strand." Masterkey. v. XVI, pp. 175–176.
  • 1942. "Some Yurok customs and beliefs." Masterkey. v. XVII, pp. 81–87.
  • 1943. "Some Yurok customs and beliefs." Masterkey. v. XVI, pp. 157–162.
  • 1955. "Enrique" crosses the divide." [Obituari]. Masterkey. vol.XXX, p. 102.
  • 1961. "Clarence Arthur Ellsworth [1885-1961]; gifted painter of Indians."Masterkey. vol. XXXV, (no. 1), pp. 75–77.

Publicat amb el nom de la seva entrevistada a Yurok, Jane Van Stralen:

  • 1941. "Yurok tales, as told by Jane Van Stralen to Bertha Parker Cody." Masterkey. v. XV, pp. 228–231.
  • 1942. "Yurok fish-dam dance; as told by Jane Van Stralen to Bertha Parker Cody." Masterkey. v. XVI, pp. 81–86.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 BRUCHAC, Margaret: "First Female Native American Archaeologist", 2005.
  2. ↑ 2,0 2,1 Browman, 2013, p. 127-129.
  3. ↑ «BERTHA “BIRDIE” PARKER» (en anglès). trowelblazers.com. [Consulta: 27 març 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Hayden, 2011, p. 22.
  5. ↑ «SAA Native American Scholarships» (en anglès). Societat per a l'Arqueologia Americana. [Consulta: 27 març 2024].
  6. ↑ «Wilma Mae “Billie” Pallan» (en anglès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
  7. ↑ «THE CAREER OF JAMES E. THURSTON AND THE EXTINCTION OF THE PROFESSIONAL FIELD COLLECTOR IN NORTH AMERICAN VERTEBRATE PALEONTOLOGY» (en anglès). gsa.confex.com. Arxivat de l'original el 2018-09-12. [Consulta: 27 març 2024].
  8. ↑ Bruchac, 2018.
  9. ↑ «Southern Nevadans work to save state’s historic roots» (en anglès). Las Veas Sun, 03-11-1996. [Consulta: 27 març 2024].
  10. ↑ «Bertha Parker Pallen Cody – First Native American Archaeologist» (en anglès). Alexis George. Arxivat de l'original el 2019-01-17. [Consulta: 27 març 2024].
  11. ↑ «Iron Eyes Cody, 94, an Actor And Tearful Anti-Littering Icon» (en anglès). The New York Times, 05-01-1999. [Consulta: 27 març 2024].
  12. ↑ «Sobre SCIC» (en anglès). Southern California Indian Center, Inc. Arxivat de l'original el 2019-01-25. [Consulta: 27 març 2024].
  13. ↑ Thrush, 2013, p. 451-452.
  14. ↑ «Iron Eyes Cody» (en anglès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
  15. ↑ «Bertha Alden “Birdie” Parker Cody» (en anlès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Harrington, 1940, p. 4-5.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Margaret M. Bruchac» (en anglès). SAR. [Consulta: 27 març 2024].
  18. ↑ Parker, 1933, p. 171–177.
  19. ↑ «Arthur, Beulah, and Bertha: The Extended Parker Family» (en anglès). http://lamokaledger.com/,+25-03-2014.+[Consulta: 27 març 2024].
  20. ↑ Harrington, 1930, p. 365.
  21. ↑ Harrington, 1940, p. 10-22.
  22. ↑ 22,0 22,1 Bruchac, 2014.
  23. ↑ Rafferty, 1984, p. 19.
  24. ↑ «Bertha Parker Pallan Cody (1907-1978)» (en anglès). Smithsonian. [Consulta: 27 març 2024].
  25. ↑ «BIOGRAPHY: Bertha Cody – Native American Archaeology» (en anglès). theheroinecollective.com. [Consulta: 27 març 2024].
  26. ↑ «Kachina dolls» (en anglès). Universitat d'Arizona. Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 27 març 2024].
  27. ↑ «California Indian Baby Cradles: Southwest Museum Leaflets, No. 12» (en anglès). Southwest Museum. [Consulta: 27 març 2024].
  28. ↑ «A California Basketry Bibliography» (en anglès). Palomar College. [Consulta: 27 març 2024].

Bibliografia

[modifica]