Bertrand Delanoë

Bertrand Delanoë

(2007)
Biografia
Naixement	30 maig 1950 (74 anys) Tunis (Tunísia)
President de Ciutats i Governs Locals Units
5 maig 2004 – 20 octubre 2010
Batlle de París
25 març 2001 – 5 abril 2014 ← Jean Tiberi – Anne Hidalgo →
Senador de França
24 setembre 1995 – 27 març 2001
Diputat a l'Assemblea Nacional
2 juliol 1981 – 1r abril 1986 ← Joël Le Tac – Alain Juppé → Legislatura: setena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: vingt-sixième circonscription de Paris de 1967 à 1986 ^(fr)
Dades personals
Formació	Universitat de Tolosa I Capitòli
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Socialista de França
Membre de	Ciutats i Governs Locals Units Consell de Municipis i Regions d'Europa
Premis
(2013)  Orde del Sol Naixent, Estrella d'Or i Plata (2012)  Oficial de l'Orde Nacional del Quebec
Signatura
Lloc web	bertranddelanoe.net

Bertrand Delanoë (Tunis, 30 de maig de 1950) és un polític francès, membre del Partit Socialista Francès des de 1971, diputat a l'Assemblea Nacional (1981-1986) i senador (1995-2001). Va ser alcalde de París des del 2001 fins al 2014.

Biografia

Va néixer a Tunísia en una família de pied-noir. El seu pare, August Delanoë, era un geòmetre ateu i la seva mare, Yvonne Delord, una infermera catòlica.^[1] La seva família paterna era originària de la badia de Saint-Malo i s'instal·laren a Saint-Pierre-et-Miquelon, on hi nasqué el seu avi patern.^[2] La seva mare era d'origen perigordià per part de pare i anglès per part de mare.^[1]

Va créixer a Bizerta;^[3] quan tenia tretze anys els seus pares es van separar i va marxar amb la seva mare a Rodés (Avairon). Va estudiar dret en la Universitat de Tolosa de Llenguadoc I.

Els seus primers passos en la política els va fer als 23 anys, sent secretari de la Fédération des socialistes de l'Avairon, partit al que s'afilià el 1971.

Va ser escollit per primera vegada al consell de París en 1977 formant part d'una llista d'esquerres juntament amb Lionel Jospin, Claude Estier, Daniel Vaillant i el diputat comunista Louis Baillot. A les eleccions legislatives franceses de 1981 fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional francesa per la circumscripció de Montmartre (18è districte). A les eleccions legislatives franceses de 1986 intentà presentar-se per Avinyó, però fou rebutjat pels militants. No aconseguí ser escollit a les eleccions de 1988 i 1993. En 1995 va ser escollit al Senat, i va ser secretari de la Commission des affaires étrangères et de la défense (Comissió dels Afers exteriors i de Defensa). A les eleccions municipals de 1995 intentà disputar-li l'alcaldia de París a Jean Tiberi, però fou derrotat.

Elecció com a alcalde de París (març de 2001)

En les eleccions municipals franceses de 2001 va ser escollit alcalde de París gràcies a una situació excepcional. La seva elecció va ser facilitada per la divisió interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Séguin.

Gràcies a una aliança amb Les Verts i amb el Partit Comunista Francès (PCF), Bertrand Delanoë va ser el candidat més votat amb una mica més del 48%, contra una mica més del 50% dels sufragis aconseguits entre els dos candidats de la dreta.

Bertrand Delanoë va ser investit alcalde de París el 18 de març de 2001.

En 2008 va ser reelegit alcalde per majoria absoluta enfront de Françoise de Panafieu, a qui va derrotar per un gran marge.

Homosexualitat

Bertrand Delanoë és famós per ser el primer polític francès a declarar el seu homosexualitat, en una entrevista televisada en 1999.

El 5d'octubre de 2002 fou apunyalat durant les festivitats de la primera Nuit Blanche— manifestació artística multidisciplinària que dura una nit sencera, tots els museus i centres de cultura de París romanen oberts— a l'edifici de l'Ajuntament de París.^[4] El seu agressor, Azedine Berkane, un marginal desocupat, declarà a la policia que detestava «els polítics i els homosexuals» per a explicar els fets.^[5] El 12 de gener de 2004 la justícia el va sobreseir declarant que «el seu estat mental el feia penalment irresponsable», i fou confinat en un hospital psiquiàtric.^[6]

Algunes obres i projectes del mandat municipal (2001-2014)

• Millora de la qualitat de vida: reducció de la contaminació, i la disminució dels problemes de circulació de l'aglomeració (projecte de tramvia no contaminant).
• Ha augmentat la seva popularitat gràcies a les noves festes i llocs d'oci que ha organitzat, tals com una platja a la vora del Sena (Platja de París), o la Nuit Blanche.
• Va posar una placa commemorant la massacre de París de 1961.

Bibliografia

• La Vie, passionnément, autobiografia, Éditions Robert Laffont, septiembre de 2004.
• Martinat Philippe, Bertrand Delanoë : Qui c'est ce garçon ?, editorial Belfond, marzo de 2004.
• ParisCide, de François Devoucoux de Buysson

Referències

1. « Bertrand Delanoë, descendant de rescapés », Le Parisien, 15 de març 2008.
2. «« Delanoë est un nom breton. Mon arrière-grand-père est parti de la baie de Saint-Malo pour devenir, après bien des aléas et un naufrage, armateur du côté de Saint-Pierre-et-Miquelon. J’y ai encore des terres. », Le Monde 22 de setembre 2007». Arxivat de l'original el 2013-10-20. [Consulta: 28 març 2013].
3. "Si je rêve la nuit, ce n'est pas de pouvoir. Il m’arrive en me rasant le matin de rêver de Bizerte. C’est plus intéressant de voir des amis d'enfance et de partager des choses formidables que de courir après le pouvoir".
4. « Bertrand Delanoë poignardé lors de la “Nuit Blanche” » Arxivat 2011-12-26 a Wayback Machine., têtu.com, 7 d'octubre 2002.
5. « Berkane : de Lourdes à Paris, le parcours d'un déséquilibré », ladepeche.fr, 8 d'octubre 2002.
6. « Agression de Delanoë : non lieu pour Berkane », Nouvelobs interactif, 12 de gener de 2004.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Biografia de Bertrand Delanoë Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine. al web de l'ajuntament de París
• Reportatge de la BBC sobre l'agressió del 5 d'octubre de 2002