Biarmosucs

Biarmosucs

Biarmosuchia
Biarmosuchus tener
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Subordre	Biarmosuchia
Famìlies
Biarmosuchidae Burnetiidae Eotitanosuchidae Hipposauridae Ictidorhinidae ?Niaftasuchidae ?Phthinosuchidae Rubidginidae

Burnetiamorfs

Els biarmosucs (Biarmosuchia) són un subordre de teràpsids primitius que visqueren durant el període Permià.^[1]

Eren animals de mida mitjana, carnívors i constituïen una forma intermèdia entre els pelicosaures esfenacodòntids i els teràpsids més avançats.

Característiques

El crani dels biarmosucs és molt similar al dels esfenacodòntids, diferenciant-se únicament per tenir la finestra temporal més gran, l'occipital lleugerament inclinat cap enrere, reducció del nombre de dents, i una sola dent canina en ambdues mandíbules. La presència de músculs mandibulars grans (i per això una mossegada més forta), estava evidenciada per la protuberància a la part posterior del crani on aquests s'inserien.

Les vèrtebres també eren similars a les dels esfenacodòntids (però no tenien apòfisis llargues com les del dimetrodont i relacionats), però l'espatlla, la pelvis i els membres indicaven una postura més avançada.

Distribució

Els biarmosucs s'han trobat a Rússia (Phthinosuchus, Biarmosuchus, Eotitanosuchus olsoni) i Sud-àfrica (Ictidorhinidae, Burnetiidae i famílies afins), i visqueren durant el Permià mitjà i superior.

Història taxonòmica

Hopson i Barghusen (1986 p.88) uniren Biarmosuchidae i Ictidorhinidae (incloent Hipposauridae i Rubidginidae) provisionalment com a Biarmosuchia, però no era segur si constituïen un grup natural o només un conjunt d'animals que compartien una sèrie de caràcters primitius.^[2]

Sigogneau i Russell (1989) van crear l'infraordre Biarmosuchia per incloure-hi les famílies Biarmosuchidae, Hipposauridae i Ictidorhinidae, diferents d'Eotitanosuchia i Phthinosuchia.^[3]

Benton (2000) dona a Biarmosuchia la categoria de subordre.^[4]

Filogènia

Cladograma modificat de l'anàlisi de Sidor i Smith de 2007:^[5]

Biarmosuchia	Biarmosuchus Hipposaurus Lycaenodon Herpetoskylax Ictidorhinus Burnetiamorpha Lemurosaurus Lobalopex Lophorhinus Burnetiidae Proburnetia Paraburnetia Burnetia Bullacephalus Niuksenitia

Referències

1. Palaeocritti, a guide to prehistoric animals. «Biarmosuchia». [Consulta: 19 juliol 2010].
2. Burghardt, Gordon M. «Lessons from the dead, confusion from the living. A review of the ecology and biology of mammal-like reptiles, edited by Nicholas Hotton III, Paul D. MacLean, Jan J. Roth, and E. Carol Roth. Washington and London: Smithsonian Institution Press, 1986, 326 pp., paper, $35.00, hardbound». Zoo Biology, 7, 4, 1988, pàg. 385–386. DOI: 10.1002/zoo.1430070410. ISSN: 0733-3188.
3. Rowe, Timothy; Sigogneau-Russell, Denise «Handbuch der Palaoherpetologie (Teil 17B/1 Part 17B/1) Theriodontia 1». Copeia, 1991, 2, 16-05-1991, pàg. 531. DOI: 10.2307/1446605. ISSN: 0045-8511.
4. O'regan, Hannah «Vertebrate palaeontology (3rd edition). M. J. Benton. Publisher Blackwell Publishing, Oxford, 2004 (455 pp.). ISBN 0 632 05637 1 History of life (4th edition). R. Cowen. Publisher Blackwell Publishing, Oxford, 2004 (324 pp.). ISBN 1 4051 1756 7». Journal of Quaternary Science, 21, 2, 2006, pàg. 208–209. DOI: 10.1002/jqs.965. ISSN: 0267-8179.
5. Sidor, C.A.; Smith, R.M.H. «A second burnetiamorph therapsid from the Permian Teekloof Formation of South Africa and its associated fauna» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 27, 2, 2007, pàg. 420–430. DOI: 10.1671/0272-4634(2007)27[420:ASBTFT]2.0.CO;2.