Biarmosuchia | |
---|---|
Biarmosuchus tener | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Subordre | Biarmosuchia |
Famìlies | |
Els biarmosucs (Biarmosuchia) són un subordre de teràpsids primitius que visqueren durant el període Permià.[1]
Eren animals de mida mitjana, carnívors i constituïen una forma intermèdia entre els pelicosaures esfenacodòntids i els teràpsids més avançats.
El crani dels biarmosucs és molt similar al dels esfenacodòntids, diferenciant-se únicament per tenir la finestra temporal més gran, l'occipital lleugerament inclinat cap enrere, reducció del nombre de dents, i una sola dent canina en ambdues mandíbules. La presència de músculs mandibulars grans (i per això una mossegada més forta), estava evidenciada per la protuberància a la part posterior del crani on aquests s'inserien.
Les vèrtebres també eren similars a les dels esfenacodòntids (però no tenien apòfisis llargues com les del dimetrodont i relacionats), però l'espatlla, la pelvis i els membres indicaven una postura més avançada.
Els biarmosucs s'han trobat a Rússia (Phthinosuchus, Biarmosuchus, Eotitanosuchus olsoni) i Sud-àfrica (Ictidorhinidae, Burnetiidae i famílies afins), i visqueren durant el Permià mitjà i superior.
Hopson i Barghusen (1986 p.88) uniren Biarmosuchidae i Ictidorhinidae (incloent Hipposauridae i Rubidginidae) provisionalment com a Biarmosuchia, però no era segur si constituïen un grup natural o només un conjunt d'animals que compartien una sèrie de caràcters primitius.[2]
Sigogneau i Russell (1989) van crear l'infraordre Biarmosuchia per incloure-hi les famílies Biarmosuchidae, Hipposauridae i Ictidorhinidae, diferents d'Eotitanosuchia i Phthinosuchia.[3]
Benton (2000) dona a Biarmosuchia la categoria de subordre.[4]
Cladograma modificat de l'anàlisi de Sidor i Smith de 2007:[5]
Biarmosuchia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||