Va publicar un primer llibre, un llibre de memòries, titulat One Day I Will Write About This Place el 2011. El gener de 2014, en resposta a una onada de lleis anti-gai aprovades a Àfrica, Wainaina va anunciar públicament que era gai i va escriure primer un assaig que va descriure com un «capítol perdut» de les seves memòries del 2011 titulat «I am a homosexual, mum» (‘Sóc homosexual, mare’),[6] i després va piular: «Sóc, per a qualsevol persona confús o en dubte, un homosexual. Gai i bastant feliç».[7][8][9]
L'assaigsatíric de Wainaina How to Write About Africa (‘Com escriure sobre l'Àfrica’), publicat a la revista Granta l'any 2005,[18] va cridar gran atenció.[19][20] Wainaina va resumir la manera com els mitjans occidentals han reforçat els estereotips i idees preconcebudes d'Àfrica dient que la seva representació era que: «S'ha de tractar Àfrica com si fos un país… [de] 900 milions de persones que estan massa ocupades morint de gana i morint i lluitant i emigrant per llegir el teu llibre».[21]
Wainaina va recollir més de 13.000 receptes d'arreu d'Àfrica i va ser un expert en cuina africana tradicional i moderna.[28]
El gener de 2007, Wainaina va ser nominat pel Fòrum Econòmic Mundial com a «Young Global Leader», un premi atorgat a la gent «pel seu potencial per contribuir a donar forma al futur del món». Posteriorment, va refusar el premi. En una carta a Klaus Schwab i a la reina Rània de Jordània, va escriure:[29]
«
Suposo que la majoria, com jo, tenen la temptació d'anar de totes maneres perquè aconseguirem que ens «validin» i brillarem amb el tipus d'autofelicitació que només pot ser atorgada per persones molt visibles i significatives a nivell mundial, i també estem temptats d'anar a parlar amb persones espectaculars i brillants: els nostres «companys». Aconseguirem la credibilitat institucional global per la nostra feina, ja que hem estat ungits per una institució davant la qual molts països i presidents s'inclinen. El problema aquí és que sóc escriptor. I encara que, com molts, vaig a dormir a la nit fantasejant amb la fama, la fortuna i la credibilitat, el més valuós en el meu ofici és intentar, tot el temps, mantenir-me solt, independent i creatiu... seria un acte de gran fraudulència per mi acceptar la trillada idea que «incidiré significativament en els afers mundials».
Wainaina va morir, als 48 anys d'edat, després d'un ictus la nit del 21 de maig de 2019, a l'hospital Aga Khan de Nairobi.[32][33] Havia patit diversos ictus des del 2016.[10][33]
Discovering Home (història curta). Reimnprès en Discovering Home: A selection of writings from the 2002 Caine Prize for African Writing.[34]
An Affair to Dismember (història curta), Wasafiri, vol. 17(37), 2002.[35]
Beyond the River Yei: Life in the Land Where Sleeping is a Disease (assaig fotogràfic, amb Sven Torfinn), Kwani Trust, 2004.[36]
How To Write About Africa (article satíric), Granta, vol. 92, 2005.[37] Com How to Write About Africa, Kwani Trust, 2008.[38] Reproduït íntegrament a l'edició del 40è aniversari de Granta, 2 de maig de 2019.[39]
In Gikuyu, for Gikuyu, of Gikuyu (article satíric), Granta, vol. 103, 2008.[40]
How to Write About Africa II: The Revenge, Bidoun, vol. 21, Bazaar II, 2010.[19]
↑«Binyavanga Wainaina Archive» (en anglès). Planet Binya. Arxivat de l'original el 2018-08-31. [Consulta: 16 abril 2023].«Ell va escriure diversos assaigs per al Sunday Times, Sud-àfrica, per encàrrec d'Andrew Unsworth, que no estan disponibles al seu arxiu en línia».
↑Wainaina, Binyavanga «Black Mischief» (en anglès). G21: The World's Magazine, 08-07-2021. Arxivat de l'original el 2012-07-08 [Consulta: 16 abril 2023].
↑Wainaina, Binyavanga «Còpia arxivada» (en anglès). Granta, tardor 2008. Arxivat de l'original el 2009-05-01 [Consulta: 16 abril 2023].
↑Wainaina, Binyavanga. One Day I Will Write About This Place: A Memoir (en anglès). Minneapolis, Minnesota: Graywolf Press, 19 de juliol de 2011. ISBN 978-1555975913.