![]() | |
URL | https://www.biorxiv.org/ ![]() |
---|---|
Tipus | repositori temàtic d'una disciplina, servidor de prepublicacions i repositori ![]() |
Tema | ciències de la vida ![]() |
Llengua | anglès ![]() |
OCLC | 872278079 ![]() |
Propietari | Laboratori Cold Spring Harbor ![]() |
Llançament | novembre 2013 ![]() |
Seu | Cold Spring Harbor ![]() |
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Rànquing Alexa | 14.383 (25 agost 2020) 25.302 (30 novembre 2017) 20.515 (25 febrer 2018) ![]() |
![]() ![]() ![]() |
BioRxiv[1] és un repositori temàtic d'una disciplina de prepublicació d'accés obert per a ciències biològiques cofundat per John R. Inglis i Richard Sever el novembre de 2013.[2][3] És allotjat pel Laboratori de Cold Spring Harbor (CSHL).[4] Com a preimpressions, els articles allotjats a bioRxiv no són revisats per parells, sinó que se sotmeten a un examen bàsic i es comproven contra el plagi. Els lectors poden oferir comentaris sobre la preimpressió. Es va inspirar amb la intenció de complementar l'repositori arXiv, que se centra principalment en matemàtiques, física i disciplines connectades, llançat el 1991 per Paul Ginsparg (que també forma part del consell assessor de bioRxiv). Va rebre suport tant de la CSHL com de la Fundació Lourie.[5] Es va confirmar el finançament addicional de la iniciativa Chan Zuckerberg l'abril de 2017.[6][7]
Abans de l'establiment de bioRxiv, els científics biològics estaven dividits sobre la qüestió de tenir un dipòsit dedicat de codi obert de prepublicació.[2] Molts tenien la preocupació de que els seus competidors recopilessin la seva investigació i perdessin la seva pretensió de descobriment. No obstant això, diversos genetistes havien presentat articles a la secció de "biologia quantitativa " del dipòsit arXiv (llançat el 2003) i ja no tenien aquestes preocupacions, ja que podien apuntar a prepublicacions per donar suport a les seves afirmacions de descobriment.[8]
Com a resultat de la popularitat de bioRxiv, diverses revistes de biologia han actualitzat les seves polítiques sobre prepublicacions[5][9] aclarint que no consideren que les prepublicacions siguin una "publicació prèvia" a efectes de la regla d'Ingelfinger. El 2015 es van fer més de 20.000 tuits sobre prepublicacions allotjades a bioRxiv. El juliol de 2017, el nombre d'enviaments mensuals va superar els 1.000.[10] Al 31 de desembre de 2019, s'han acceptat en total més de 68.000 articles.[11]
Un servei anomenat Rxivist combina prepublicacions de bioRxiv amb dades de Twitter per classificar les prepublicacions.[12]
MedRxiv i el seu lloc germà, bioRxiv, han estat les principals fonts de difusió de la investigació COVID-19.[13]
Jocelyn Kaiser, de Science va dir que en el seu primer any, el dipòsit havia "atret un flux de papers modest però creixent", que havia acollit 824 prepublicacions.[9] El febrer de 2016, la taxa d'enviament a bioRxiv havia augmentat constantment de 60 a 200 mensuals.[5] El 2017, el nombre d'enviaments mensuals va passar de més de 800 al març[14] a més de 1000 al juliol[10] amb un nombre total de 10.722 comunicacions presentades el 2017.[15] L'any 2018 es van enviar un total de 20.000 manuscrits, cosa que dona lloc a una mitjana mensual de 1600 articles.[16] L'any 2019 es van enviar més de 31.000 manuscrits, cosa que dona lloc a una mitjana mensual de 2600 treballs (que es van accelerar fins a poc més de 3000 treballs al mes durant l'últim trimestre del 2019).[17]
bioRxiv accepta preimpressions en les següents disciplines:
La iniciativa bioRxiv to Journals (B2J) permet als autors enviar el seu manuscrit directament al sistema d'enviament d'una revista a través de bioRxiv. A partir de maig de 2020, 177 revistes participen a la iniciativa.[1]