La Biocompatibilitat està relacionada amb el comportament dels biomaterials en diversos contexts. Aquest terme es refereix a la capacitat d'un material per actuar amb una adequada resposta hoste en una situació específica.[1] L'ambiguitat d'aquest terme reflecteix el desenvolupament en curs de com interactuen els biomaterials amb el cos humà i finalment com aquestes interaccions determinen l'èxit clínic d'un dispositiu mèdic (com un xumet, la substitució de part del maluc o un suport tubular temporal). Els dispositius mèdics moderns i les pròtesis sovint estan fets de més d'un material i, per tant, no sempre n'hi ha prou amb parlar sobre la biocompatibilitat d'un material específic.[2]
De vegades se sent parlar de la biocompatibilitat en proves en bateria o in vitro[3]
La paraula biocompatibilitat sembla que es va mencionar per primera vegada en revistes científiques (peer-review) el 1970 per RJ Hegyeli (Amer Chem Soc Annual Meeting abstract) and CA Homsy et al. (J Macromol Sci Chem A4:3,615, 1970). Es van necessitar gairebé dues dècades fins que va ser usat de manera comuna en la bibliografia científica (vegeu aquesta evolució en el gràfic de la dreta).