Biopolímer

Microstructura de part del biopolímer de l'ADN

Un biopolímer és un polímer produït per un organisme viu.[1] La cel·lulosa, el midó, la quitina, les proteïnes, ADN i ARN són tots ells exemples de biopolímers, en els quals les unitats monòmers respectivament són sucres, aminoàcids, i nucleòtids.[2][3][4][5] S'apliquen en camps molt diversos com en la indústria, com envasos, purificació d'aigua, pous d'extracció de petroli o en la biomedicina en implants, pròtesis, catèters uretrals i traqueals.[1]

La cel·lulosa és tant el biopolímer més comú de la Terra.[6] En 2019, el volum mundial de producció de biopolímers va ser de 3,8 milions de tones, l'1% del volum de producció de polímers de base fossil, i la materia primera més usada per a la producció de biopolímers són els subproductes biogènics (46%), especialment el glicerol de la producció de biodièsel, utilitzat per a la producció de resina epoxídica.[7] Per a produir un biopolímer es requeix del triple de matèria primera donats els nombrosos passos de conversió i a les pèrdues de matèria primera relacionats.[7]

L'acció combinada de la radiació ultraviolada, la calor i l'oxigen atmosfèric destrueix els llaços químics dels biopolímers en un procés lent en el que el polímer acaba per fragmentar-se en cadenes més petites.[8] A més, la majoria dels biopolímers són biodegradables per microorganismes.[1][9] Dos tipus de microorganismes són de particular interès en la biodegradació de polímers naturals i sintètics els bacteris i els fongs:

  • Fongs: Els eumicets, o fongs veritables, són organismes que estan nucleats i formen espores amb més de 80.000 espècies conegudes. Per a degradar produeixen enzims que trenquen els substrats
  • Bacteris: Els esquizomicets són bacteris que poden ser anaerobis o aerobis, els enzims que produeixen juguen un papaer principal en la degradació.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biopolímer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Mohanty, Amar K.; Misra, Manjusri; Drzal, Lawrence. Natural fibers, biopolymers, and biocomposites (en anglès). Boca Raton, FL: Taylor & Francis, 2005, p. 896. ISBN 9780849317415. 
  3. ↑ Chandra, R.; Rustgi, R. «Biodegradable polymers». Progress in Polymer Science, 1998, pàg. 1273-1335.
  4. ↑ Meyers, Marc André; et alii «Biological materials: Structure and mechanical properties» (en anglès). Progress in Materials Science, 53, 1, 01-01-2008, pàg. 1–206. DOI: 10.1016/j.pmatsci.2007.05.002. ISSN: 0079-6425.
  5. ↑ Kumar, Ashok; et alii «Smart polymers: Physical forms and bioengineering applications» (en anglès). Progress in Polymer Science, 32, 10, 01-10-2007, pàg. 1205–1237. DOI: 10.1016/j.progpolymsci.2007.05.003. ISSN: 0079-6700.
  6. ↑ Klemm, Dieter; Heublein, Brigitte; Fink, Hans-Peter; Bohn, Andreas «Cellulose: fascinating biopolymer and sustainable raw material». Angewandte Chemie (International Ed. in English), 44, 22, 30-05-2005, pàg. 3358–3393. DOI: 10.1002/anie.200460587. ISSN: 1433-7851. PMID: 15861454.
  7. ↑ 7,0 7,1 «El mercado mundial de biopolímeros 2019: turbulento y en crecimiento» (en castellà). Interempresas, 27-04-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  8. ↑ Bolufer, Pascual. «Els biopolímers, el plàstic del futur». interempresas, 24-02-2009. [Consulta: 7 novembre 2020].
  9. ↑ Stevens, Eugene S. Green plastics : an introduction to the new science of biodegradable plastics (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 2002, p. 248. ISBN 069104967X. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biopolímer