Birnessita
 Birnessita | |
|---|---|
 Birnessita (negre) amb aragonita (blanc)  | |
| Fórmula química | (Na,Ca,K)0.6(Mn4+,Mn3+)₂O₄·1.5H₂O |
| Epònim | Birness (Ellon) (en)  |
| Localitat tipus | Birness, Ellon, Buchan Grampian, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.03e |
| Dana | 7.5.3.1 |
| Heys | 7.18.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,175Å; b = 2,850Å; c = 7,337Å; β = 103,18° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre; marró fosc en llum transmesa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, submetàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | de marró fosc a marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3 g/cm³ (mesurada); 3,4 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,730 nε = 1,690 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Dispersió òptica | de feble a moderada |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Impureses comunes | Cl, Co, Cu, Fe, K, Ni, Mg, S, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Bir |
| Referències | [1] |
La birnessita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la birnessita. Va ser anomenada en honor de la localitat de Birness, a Escòcia, on va ser descoberta.[1]
Característiques
[modifica]La birnessita és un òxid de fórmula química (Na,Ca,K)0.6(Mn4+,Mn3+)₂O₄·1.5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic poques vegades en plaquetes, de fins a 50 µm; comunament de manera extremadament cristal·lina fina, esferulítica i cel·lular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la birnessita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.
Formació i jaciments
[modifica]La birnessita és un mineral important en molts sòls amb manganès. Pot ser producte d'alteració comú de dipòsits minerals rics en manganès, un component d'òxids de manganès precipitats bacterians, un important component del "vernís del desert" i dels nòduls de manganès marins.[2]
Va ser descoberta a Birness, a Ellon (Buchan Grampian, Escòcia, Regne Unit). També ha estat descrita als oceans Àrtic, Atlàntic i Pacífic, a Alemanya, Austràlia, a Àustria, el Brasil, el Canadà, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, l'Índia, Indonèsia, Israel, Itàlia, el Japó, Jordània, el Kazakhstan, Mèxic, Moldàvia, Nova Zelanda, Noruega, Papua-Nova Guinea, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tonga, Ucraïna, Vanuatu, Xile i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: rodonita, rodocrosita, tefroïta, espessartina, al·leghanyita, cummingtonita, òxids de manganès i de ferro i nòduls de carbonat de calci marí.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Birnessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Birnessite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 20 març 2019].