La birreta és un birret, capell quadrangular de seda acabat amb una borla del mateix color que fan servir els clergues catòlics.[1] El color de la birreta depèn del rang eclesiàstic: de color vermell és pròpia dels cardenals.
La diferenciació per colors és:
Pot tenir un paper en certs ritus, com per exemple el nomenament d'un cardenal es produeix durant una celebració solemne al qual el Papa li imposa una birreta de color vermell, que substitueix el capel que s'imposava abans del Concili Vaticà II (1962-65).
Abans de la reforma litúrgica després del Concili Vaticà II, aquesta lligadura s'emprava com a part de la vestimenta coral i també com a element litúrgic. Actualment és molt estrany, car el seu ús quedà com a facultatiu. Tot i això, forma part de la indumentària eclesial. Per tant, si el protocol religiós i civil demana explícitament que portin les robes corals, també han de portar la birreta. El poden fer servir els celebrants, preveres, diaques i sotsdiaques, durant processons, a les processons sense el Santíssim Sagrament, quan prediquen i quan estan asseguts a les funcions solemnes. Al cor d'una església catòlica, els clergues se'l poden posar quan estan asseguts, llevat que el Santíssim Sagrament estigui exposat. Fora de celebracions molt solemnes, la birreta negra és quasi fora ús al quotidià, excepte a la franja conservadora adepte del ritu tridentí aficionada de la moda preconciliària i oposada als vestits laïcs per al clergat.