Bisbat de Paderborn
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Hochstift  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1281 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1802 | ||||
| Activitat | |||||
| Superfície | 1.700 km² | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | erzbistum-paderborn.de | ||||
Localització geogràfica  | |||||
El Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.
Història
[modifica]
La Diòcesi de Paderborn fou fundada el 799 pel papa Lleó III. En els primers anys va estar subordinada al bisbat de Würzburg. Des de 855 el clergat tenia el dret d'elegir el bisbe. La diòcesi incloïa la part més gran de Lippe, Waldeck, i gairebé la meitat del comtat de Ravensberg.
El 1180 quan el Ducat de Saxònia deixava d'existir, els drets que l'antic ducat havia exercit sobre Paderborn es transferiren a l'Arquebisbat de Colònia. Les reclamacions dels arquebisbes de Colònia es resolgueren al segle xiii, gairebé completament a favor de Paderborn. Sota Bernhard II d'Ibbenbüren (1198-1204) el domini de la diòcesi, que des del mig de l'11è segle s'havia considerat com a feu dels comtes d'Arnsberg, retornava als bisbes. Això era un avenç important en el desenvolupament de la posició dels bisbes com a sobirans temporals. Des de llavors els bisbes no concediren la senyoria com a feu, i la van governar directament, i es van fer representar en el govern per un membre del seu clergat. S'esforçaren reeixidament a obtenir el domini sobre les abadies i monestirs situats a la seva diòcesi.
El bisbe Otto de Rietberg va haver de competir amb Colònia; el 1281, quan només era bisbe electe, va rebre les insígnies de Rodolf I d'Alemanya, i ple poder judicial (excepte judicatura penal). Després de la derrota de l'arquebisbe de Colònia a la batalla de Worringen el 1288, els bisbes de Paderborn esdevingueren cada vegada més uns sobirans, tanmateix, no sobre la totalitat de la seva diòcesi. Bernhard V de Lippe (1321-41) establia una primera constitució territorial ("Privilegium Bernhardi"). Tanmateix, havia d'admetre la ciutat de Paderborn com ciutat lliure de la seva supremacia judicial. Enric III de Spiegel Zum Desenberg (1361-80), també abat de Corvey, deixava les seves funcions espirituals a un sufragani; el 1371 reconstruïa el Burg Neuhaus a Paderborn. Simó II de Sternberg (1380-89), va implicar el bisbat en conflictes amb la noblesa, que després de la seva mort devastava el país. Guillem I de Ravenberg, elegit el 1399, va buscar corregir els mals que s'havien introduït durant els conflictes, però quan el 1414 s'interessava per la vacant a l'Arquebisbat de Colònia, el capítol de la catedral en la seva absència escollia Dietrich III de Moers (1415-63). Les guerres de Dietrich, també arquebisbe de Colònia, portaren forts deutes al bisbat; durant els conflictes del bisbe amb la ciutat de Soest (1444-49) Paderborn fou devastada.
Sota Eric de Brunswick-Grubenhagen (1502-32), la Reforma Protestant prenia peu a la diòcesi, encara que el bisbe romania lleial a l'Església. Hermann de Wied (1532-47), també arquebisbe de Colònia, procurava introduir el nou ensenyament a Paderborn així com a Colònia, però va tenir l'oposició de totes les classes. Els comtes de Lippe, Waldeck, i Pyrmont, la part de la diòcesi al Comtat de Ravensberg, i la majoria de les parròquies a la dreta del Weser es van convertir al protestantisme.
Enric IV de Saxònia-Lauenburg (1577-85) era un luterà; va permetre l'adopció de la Confessió d'Augsburg pels seus subjectes. A la ciutat de Paderborn només la catedral i el monestir d'Abdinghof romangueren fidels. Per salvar la causa catòlica, el capítol de la catedral va convocar als Jesuïtes a Paderborn el 1580. Dietrich IV de Fürstenberg (1585-1618) va restaurar la pràctica de la religió catòlica, va construir un gimnàs (escola) per jesuïtes, i va fundar la Universitat de Paderborn el 1614.
Durant la secularització i mediatització a Alemanya el 1802, el bisbat va esdevenir part de Prússia (1803-1807); des de 1807 fins a 1813 fou part del Regne de Westfàlia, i llavors part de la província de Westfàlia dins de Prússia.
Bisbes i Prínceps-bisbes
[modifica]
Bisbes
[modifica]| Imatge | Nom | des de | fins a | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| Hathumar | 806 | 815 | ||
| Badurad | 815 | 862 | ||
| Luithard | 862 | 887 | ||
| Biso | 887 | 900 | ||
| Teodoric I de Paderborn | 900 | 917 | ||
| Unwan de Paderborn | 918 | 935 | ||
| Dudo de Paderborn | 935 | 959 | ||
| Volkmar de Paderborn | 959 | 983 | ||
| Rethar | 983 | 1009 | ||
|
Meinwerk | 1009 | 1036 | Immedinger |
| Rotho | 1036 | 1051 | ||
| Imad | 1051 | 1076 | Billunger | |
| Poppo von Paderborn | 1076 | 1083 | ||
| Heinrich I von Assel | 1083 | 1090 | ||
| Heinrich II von Werl | 1084 | 1127 | ||
| Bernhard I von Oesede | 1127 | 1160 | ||
| Evergis | 1160 | 1178 | ||
| Siegfried de Paderborn | 1178 | 1188 | von Hallermund? | |
| Bernhard II von Ibbenbüren | 1188 | 1204 | ||
| Bernhard III von Oesede | 1204 | 1223 | ||
| Thomas Olivier | 1223 | 1225 | ||
|
Wilbrand von Oldenburg | 1225 | 1228 | |
| Bernhard IV zur Lippe | 1228 | 1247 | ||
| Simó I de Lippe | 1247 | 1277 | ||
| Otto von Rietberg | 1277 | 1307 | ||
| Günther I von Schwalenberg | 1307 | 1310 | ||
| Dietrich II von Itter | 1310 | 1321 |
Prínceps-bisbes 1321–1802/03
[modifica]
.jpg)
.jpg)
,_Kurf%C3%BCrst_und_Erzbischof_von_K%C3%B6ln.jpg)
.jpg)
.jpg)
_2.jpg)
Franz Egon fou el darrer bisbe amb poder temporal; durant el seu govern la diòcesi va perdre el poder temporal
Bisbes 1802/03–1930
[modifica]| Imatge | Nom | des de | fins a | Observacions |
|---|---|---|---|---|
|
Franz Egon von Fürstenberg | 1789 | 1825 | |
|
Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln | 1825 | 1841 | |
|
Richard Dammers | 1841 | 1844 | |
|
Franz Drepper | 1845 | 1855 | |
|
Konrad Martin | 1856 | 1879 | |
| Seu vacant | 1879 | 1882 | Vacant des de la mort de Konrad Martins. | |
| Franz Kaspar Drobe | 1882 | 1891 | ||
|
Hubert Theophil Simar | 1891 | 1899 | |
|
Wilhelm II. Schneider | 1900 | 1909 | |
|
Karl Joseph Kardinal Schulte | 1910 | 1920 |
Arquebisbes des de 1930
[modifica]| Imatge | Nom | des de | fins a | Observacions |
|---|---|---|---|---|
|
Caspar Klein | 1920 | 1941 | Nomenat arquebisbe el 1930 |
|
Lorenz Jaeger | 1941 | 1973 | |
|
Johannes Joachim Degenhardt | 1974 | 2002 | |
|
Hans-Josef Becker | 2003 | Administrador 2002-2003 |
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]