Fitxa | |
---|---|
Direcció | Patrik-Ian Polk |
Protagonistes | |
Guió | Rikki Beadle-Blair |
Música | Adam Samuel Goldman |
Distribuïdor | RLJE Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 16 febrer 2014 |
Durada | 99 min |
Idioma original | anglès |
Subtitulat en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema LGBT i drama |
Lloc web | blackbirdthemovie.com |
Blackbird és una pel·lícula dramàtica del 2014 dirigida per Patrik-Ian Polk i protagonitzada per Mo'Nique i Isaiah Washington.[1] La pel·lícula està adaptada de la novel·la homònima de Larry Duplechan i es va estrenar a les sales el 24 d'abril de 2015.[2] S'ha subtitulat al català.[3]
Un adolescent gai a l'escola secundària d'una petita ciutat baptista de Mississipi lluita amb la seva religió i la seva sexualitat. Per empitjorar les coses, la seva germana petita fa anys que està desapareguda i això està destrossant la seva família.
Polk va intentar inicialment que la pel·lícula es fes uns quants anys abans, amb Jussie Smollett com a jove protagonista, però el finançament va fracassar.[4] Quan el finançament va arribar anys més tard, es va veure obligat a tornar a rodar a causa de la atapeïda agenda de Smollett a Empire, i va lluitar per trobar un actor negre que representés una història d'amor gai a la pantalla.[4] No obstant això, més tard va conèixer a Julian Walker, que és obertament gai, i va optar per incloure'l al repartiment malgrat la seva manca d'experiència com a actor.[4]
Polk va parlar, en una entrevista a BuzzFeed, de la necessitat de més històries amb homes gais que no siguin blancs:[4]
« | Al llarg dels meus anys del cinema, hem vist la història de la majoria d'edat gai des de tots els punts de vista possibles dels homes blancs... L'hem vist una vegada i una altra, i una altra vegada. | » |
La pel·lícula va tenir un èxit al circuit de festivals de cinema, guanyant premis a diversos festivals d'orientació LGBT, com ara Outflix Memphis, Out On Film Festival d'Atlanta i el Crossroads Film Festival al Mississipi natal de Polk.[5] La pel·lícula va ser projectada en la gala de cloenda al Festival de Cinema Panafricà (PAFF) de Los Angeles, on va guanyar el premi Founders al millor llargmetratge narratiu.[5]
Blackbird va rebre crítiques mixtes i negatives de la crítica. El 2008 el 40% de les deu ressenyes compilades a Rotten Tomatoes són positives, amb una valoració mitjana de 4,6/10.[6] The Hollywood Reporter called it "too all over the map to take seriously".[7] The New York Times sva dir que la pel·lícula té un "impressionant, convicció palpable", encara que en última instància "pateix d'excessos sabonosos i disjuncions narratives".[8] Slant Magazine va escriure: "Blackbird és, com el seu personatge principal, massa ingenu per entendre's o, almenys, per desplegar els poders reparadors del camp".[9]