Blankenberge

Per a altres significats, vegeu «Blankenberg (Mecklenburg)».

Blankenberge

Bandera
Casa de la vila
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
51° 19′ N, 3° 08′ E / 51.31°N,3.13°E / 51.31; 3.13
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Flandes Occidental
Districte	districte de Bruges
Capital	Blankenberge
Conté la subdivisió	Uitkerke
Població humana
Població	20.349 (2018) (1.168,81 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Blankenberge police zone ^(en) Emergency zone West Flanders 1 ^(en)
Superfície	17,41 km²
Limita amb	Bruges De Haan
Organització política
• Mayor of Blankenberge ^(en)	Björn Prasse ^(en) (2021–)
Identificador descriptiu
Codi postal	8370
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	050
Lloc web	blankenberge.be

Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca. El 2010 tenia uns 19.879habitants.^[1]

Geografia i economia

Utilització del terra:
1% bosc
71% conreu
26% construccions
2% aigües i carreteres

La ciutat de Blankenberge es troba a la frontera entre els pòlders fèrtils i la zona sorrenca de les dunes.

El nucli no tenia gaire importància econòmica, tret d'un petit port de peix, fins que al segle xix el turisme balneari va desenvolupar-se al mar del nord. L'obertura de la línia ferroviària 51 al 1863 que va connectar el nucli a Bruges i a Heist i l'obertura del tramvia de la costa al 1890 que va connectar-lo amb Knokke i Oostende van fomentar la ciutat. El partit socialista belga (PSB) va crear-hi els primers hotels de turisme social.

Nuclis

Situació dels nuclis
nucli	superfície (km²)	habitants (1999)	Mapa
I Blankenberge II Uitkerke Total Municipis veïns a: Zeebrugge, Zwankendamme, Lissewege (Bruges) b: Zuienkerke c: Nieuwmunster d: Wenduine	2,61 14,80 17,41		Mapa de Blankenberge

Història

El primer esment escrit data del 1320: Scarphout era un nucli d'habitació més al nord, que el mar va submergir a la tempestat del 1334.^[2] Poc després, el 1358 una església nova i un petit castell van reconstruir-se a les dunes, més enretirats del mar. Al 1433, al regne del comte de Flandes, Felip III un hospital va construir-se. El segle després, un petit port poc còmode, va ser afegit al poble. El 1871 es va crear un port de peix, que mai no va funcionar ben bé i que va transformar-se en port de plaer després de la segona guerra mundial. Al 1977, Blankenberge va fusionar amb Uitkerke.

• 
  Blankenberge el 1641^[3]
• 
  Blankenbergse Vaart
• 
  Casa Majutte, antiga casa de pescador (monument llistat)
• 
  Església de Sant Antoni

Llocs d'interès

• El Casino
• L'antiga casa de la vila
• La riba del port amb les seves botigues i restaurants especialitzats en peix
• El port de Blankenberge: antic port de peix transformat en port esportiu amb 1000 emplaçaments
• La platja

Galleria

• 
  Casino
• 
  Entrada del port esportiu
• 
  Resclosa de desguàs del Blankenbergse Vaart al port esportiu
• 
  Platja i moll

Fills predilectes de Blankenberge

• Michiel Gheraerts (Michael Gerardus): matemàtic
• Frédéric Leroy, poeta;
• Frans Masereel, gravador;
• Jacobus Meyerus, escriptor
• Sven Pieters, atleta;
• Frans Regoudt, pintor
• Willem van Hecke, pintor
• Brian Vandenbussche, futbolista;
• Jules Van Paemel, aiguafortista;
• Leo Van Paemel, pintor;
• Roger Wittevrongel, pintor;
• Ingrid De Vos, actriu;
• Tom Stubbe, ciclista.

Referències

1. «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 13 juny 2010].
2. Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Cornelis ab Egmondt et socii, 1641, pàgina 306
3. ibidem,