Lampides boeticus | |
---|---|
Imago | |
Eruga | |
Dades | |
Hoste | espantallops, Abrus precatorius, Cajanus cajan, Butea monosperma, Crotalaria capensis, Crotalaria juncea, Crotalaria pallida, Crotalaria saltiana, mongeta egípcia, Lupinus, Melilotus, Pisum sativum, Vigna unguiculata, Xylia xylocarpa, Cajanus, Canavalia ensiformis, Crotalaria glauca, Dolichos, Dunbaria rotundifolia, pèsol silvestre, Medicago, Sophora chrysophylla, Sutherlandia, gatosa europea, Caesalpinia, Canavalia, Crotalaria, Crotalaria sessiliflora, Lilium callosum, Macaranga tanarius, Vicia amoena, Colutea, Podalyria, Crotalaria longirostrata, Pueraria montana, Crotalaria cleomifolia, Vigna, Vigna marina, Astragalus, Derris, mongeta azuki, alfals, Crotalaria cephalotes, Crotalaria micans, Crotalaria zanzibarica, Cytisus, Gliricidia sepium, Crotalaria incana, Phaseolus vulgaris, Psophocarpus, Sesbania, Tephrosia i Ulex
|
Envergadura | 28 mm |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174427 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Lycaenidae |
Tribu | Polyommatini |
Gènere | Lampides |
Espècie | Lampides boeticus ((Linnaeus, 1767)) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Protònim | Papilio boeticus |
La blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.[3]
Es troba a les zones temperades d'Àfrica, Europa, Àsia i Oceania. En una gran part d'Europa és migradora; els exemplars provenen de zones concretes del sud del continent o del nord d'Àfrica. No se sap amb certesa si en algun punt de la península Ibèrica és resident.[3]
Envergadura alar d'entre 24 i 32 mm en els mascles i d'entre 24 i 34 en les femelles. Semblant a Leptotes pirithous, però una mica més grossa i amb una vistosa franja blanca postdiscal al revers de les ales. Anvers blau en els mascles i amb tonalitats més marrons en les femelles. Ales posteriors acabades amb una cua i, al revers, amb dos ocels.
Robusta i aplanada cap a l'extrem, amb la típica forma de les erugues de licènids. Recoberta d'una pilositat curta i poc densa. Polimòrfica: pot ser de color crema, rosada o verda.
Divers; normalment, llocs càlids i secs. L'eruga s'alimenta de llavors de fabàcies quan encara són a la tavella. Alguns exemples de plantes nutrícies són Colutea arborescens, Lathyrus oleraceus, Phaseolus vulgaris i Cassia. Pot causar pèrdues en els cultius de pèsols.[3]
Polivoltina allà on resideix; vola entre febrer i novembre.[3]