Bled Number One

Infotaula de pel·lículaBled Number One
Bled number one Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRabah Ameur-Zaïmeche Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Abel Jafri
Rabah Ameur-Zaïmeche
Ramzy Bedia Modifica el valor a Wikidata
GuióRabah Ameur-Zaïmeche Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRodolphe Burger Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films du Losange Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlgèria Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0795341 FilmAffinity: 992377 Allocine: 110729 Rottentomatoes: m/bled_number_one Letterboxd: bled-number-one Allmovie: v350354 TCM: 646518 TMDB.org: 99739 Modifica el valor a Wikidata

Bled Number One és una pel·lícula francesa-algeriana dirigida per Rabah Ameur-Zaïmeche, estrenada el 2006.[1]

Argument

[modifica]

Bled Number One narra la història de diverses persones a través dels ulls de Kamel, expulsat de França, que torna al seu poble original, Loulouj a Algèria. Troba, no sense desencant, una societat masculina on les dones mengen separades dels homes.
Hi ha Louisa per qui sentim que té una certa atracció. Torna amb els seus pares perquè és maltractada pel seu marit. Torna a la seva família amb el seu fill. Aleshores s'enfronta a la desaprovació de la seva pròpia família. És mal rebuda per la seva mare que pensa més en el deshonor que li causarà la seva filla que en el que sent. Bouzid, el germà de Louisa, és atacat mentre està begut per fanàtics que consideren que la seva actitud és indigna de l'islam i que amenacen amb tallar-li la gola.

Aquest grup de joves, anomenats els “desesperats” als crèdits, sembra el terror atacant també als jugadors de dòmino i a tots aquells que no respecten les lleis de la religió. El marit de Louisa, un jove polític, torna a buscar-la i la llença del cotxe després de sortir del poble. Torna sola a casa, deshonrada, i el seu germà li fa sentir: la pega. Louisa és infeliç, se sent abandonada i sola. Ella vol que el seu fill i canta per alleujar el seu dolor. La seva sogra la renega. Intenta suïcidar-se i es troba en un asil psiquiàtric on finalment pot cantar, envoltada de dones com ella: sola, deshonrada però unida. L'ambient és sufocant per a Kamel que, tanmateix, intenta adaptar-se a aquest entorn. Però al final, podem entendre que intentarà marxar per Tunísia. Vol fugir d'aquest país on se sent estranger, d'aquest país que ara troba hostil i violent.

Repartiment

[modifica]

Honors

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Bled number one" de Rabah Ameur-Zaïmeche a la CNC
  2. ↑ «Festival de Cannes: Bled Number One». festival-cannes.com. [Consulta: 14 desembre 2009].

Enllaços externs

[modifica]