Chenopodium album | |
---|---|
Dades | |
Font de | planta comestible |
Hàbitat | cova de dissolució |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Tribu | Atripliceae |
Gènere | Chenopodium |
Espècie | Chenopodium album L., 1753 |
El blet blanc, armoll, blet moll, espinac de carn o herba blanca[1] (Chenopodium album) és una planta amb flor del gènere Chenopodium.
També es coneix com a blet ver, bledeta, bledó bord, cuineta o cendrosa.
És una planta anual de fulla comestible, tradicionalment conreada al nord de l'Índia on és important com a verdura.[2] No és clar on es va originar, alguns autors afirmen que la bledeta probablement va tindre el seu origen a la zona de l'Himalaia, però actualment es troba arreu del món. El nom "blet blanc" prové del fet que la part inferior de les fulles té una coloració blanquinosa o glauca.
Certes quantitats de llavors de blet blanc han estat trobades a jaciments arqueològics palafítics del centre d'Europa. Això pot indicar que aquesta planta es recol·lectava o conreava ja a la prehistòria. Dura i resistent, la bledeta actualment es considera una mala herba que pot envair els camps de cereals causant perjudicis greus.
Les fulles de blet blanc bullides són molt similars als espinacs de gust, tot i que la textura és un xic més aspra. Una manera de prepararles és saltades amb el greix de la cansalada. Cal bullir les fulles prèviament i llençar l'aigua, com amb tots els blets.
També s'utilitza com a planta farratgera. La tija central de les mates altes, molt flexible i resistent, s'utilitzava a la Xina per fer bastons.