Fitxa | |
---|---|
Direcció | Wayne Wang Paul Auster |
Protagonistes | |
Producció | Harvey Keitel, Robert Weinstein i Harvey Weinstein |
Guió | Paul Auster Wayne Wang |
Música | John Lurie |
Fotografia | Adam Holender |
Muntatge | Christopher Tellefsen |
Vestuari | Claudia Brown |
Efectes especials | Daniel Leung |
Productora | Miramax Films |
Distribuïdor | Miramax Films i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1995 |
Durada | 83 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Lloc de la narració | Nova York i Brooklyn |
Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.[1]
Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.[2]
La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.
La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.
La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:[3]