Bodas de sangre (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaBodas de sangre
Fitxa
DireccióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Antonio Gades
Cristina Hoyos
Pepa Flores
Muni
José Blanco Ruiz Modifica el valor a Wikidata
ProduccióEmiliano Piedra Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRafael Palmero Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Saura, Antonio Gades i Federico García Lorca Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTeo Escamilla Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada72 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0082088 FilmAffinity: 456929 Allocine: 1795 Rottentomatoes: m/bodas-de-sangre Letterboxd: blood-wedding Allmovie: v6139 TCM: 69155 TV.com: movies/blood-wedding Archive.org: carlos-saura-bodas-de-sangre-1981-antonio-gades.-cristi TMDB.org: 42139 Modifica el valor a Wikidata

Bodas de sangre és una coproducció francoespanyola de 1981 dirigida per Carlos Saura. És la primera part de la trilogia sobre el flamenc d'aquest director i és també l'adaptació cinematogràfica del ballet Crónica del suceso de bodas de sangre (1974) d'Antonio Gades, basat al seu torn en la tragèdia homònima de Federico García Lorca.[1]

Argument

[modifica]

El cos humà utilitza el llenguatge de la dansa per explicar la simple història d'un amor maleït. El ballet, que no és una eina casual de comunicació, comporta un munt de presumpcions pel que fa a l'amor i la mort, al pecat i el càstig.

La trama de la història és simple: una núvia s'escapa amb el seu amant el dia del seu casament. El nuvi segueix els dos amants i comença una baralla de navalles. Els rivals s'apunyalen mútuament i l'únic casament que hi ha és l'enllaç dels seus destins amb la mort. Un casament de sang.

A més de la bellesa extraordinària de la dansa expressada pels cossos dels ballarins al ritme del flamenc, la pel·lícula va més enllà i explora i analitza aquest tipus de pensaments respecte a un tema, l'amor pecaminós, que comporta tanta controvèrsia.

Personatges i actors que els representen

[modifica]
  • El pare:
  • Leonardo: Antonio Gades
  • La núvia: Cristina Hoyos
  • El nuvi: Juan Antonio Jiménez
  • La mare: Pilar Cárdenas
  • La dona: Carmen Villena
  • La dona que canta una cançó de bressol: Pepa Flores (Marisol)
  • L'home que canta Sombrero: Pepe Blanco
  • Convidats al casament: El Güito, Lario Díaz, Enrique Esteve, Elvira Andrés, Azucena Flores, Cristina Gombau, Marisa Neila, Antonio Quintana, Quico Franco, Candy Román
  • Guitarristes: Emilio de Diego i Antonio Solera
  • Cantaores: José Mercé i Gómez de Jerez

Comentaris

[modifica]

La primera incursió de Carlos Saura en el gènere musical fou un gran èxit. La pel·lícula, basada en l'obra homònima de Federico García Lorca, se centra en l'assaig general de la companyia de dansa d'Antonio Gades i la representació final. Va ser la primera col·laboració entre tots dos.[2]

Nominacions i premis

[modifica]

Va formà part de la secció oficial al It was shown out of competition at the 34è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]

37a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Categoria Premiat Resultat
Millor pel·lícula Bodas de sangre Guanyador
Millor fotografia Teo Escamilla Guanyador

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ ‘Bodas de sangre’: Carlos Saura llena de música y baile la tragedia de Federico García Lorca, El País, 22 de juny de 2018
  2. ↑ APUNTES SOBRE LA FILMACIÓN DE UN MITO. BODAS DE SANGRE: DEL TEATRO A LA DANZA Y DE LA DANZA AL CINE per Verónica Azkue, Revista Latente, 1; abril 2003, pp. 45-56
  3. ↑ «Festival de Cannes: Blood Wedding». festival-cannes.com. [Consulta: 7 juny 2009].
  4. ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1981». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 9 d'octubre de 2020. [Consulta: 11 desembre 2015].