![]() X-20 Dyna Soar (model) | |
Tipus | Avió espacial experimental |
---|---|
Fabricant | Boeing ![]() |
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Dimensions | 2,59 (![]() ![]() |
Sostre de vol | 160.000 metres ![]() |
Operador/s |
L‘X-20 Dyna-Soar («Dynamic Soarer» o vol dinàmic) va ser un programa de les Forces Aèries dels Estats Units (USAF) per desenvolupar un avió espacial que podria ser utilitzat per una varietat de missions militars, incloent-hi reconeixement, bombardeig, rescat espacial, manteniment i sabotatge de satèl·lits enemics. El programa es va desenvolupar entre 24 d'octubre de 1957 i 10 de desembre de 1963, al cost de 660 $ milions de dòlars,[1] i va ser cancel·lat poc després que la construcció de la nau espacial hagués començat.[2]
Altres naus espacials en desenvolupament a l'època, com Mercury o Vostok, es basaven en càpsules espacials que reentraven de forma balística. Dyna-Soar era molt més semblant al molt posterior transbordador espacial: no només podia ser impulsat i viatjar a objectius distants a la velocitat d'un míssil balístic intercontinental, però va ser dissenyat per aterrar com un avió sota el control del pilot. Podria aterrar en un aeròdrom, en comptes de caure a la terra i aterrar amb paracaigudes. Dyna-Soar també podria arribar a l'òrbita de la Terra, com Mercury o Gemini.[2]
Aquestes característiques van fer el concepte Dyna-Soar molt més avançat que les altres missions espacials tripulades de l'època. Les dades recollides durant el programa X-20 resultarien útils en el disseny del transbordador espacial. La llançadora, molt més gran, també va ser posada en òrbita per coets grans al llançament, i el disseny final també va presentar ales delta per a aterratges controlats, però el transbordador (i el Buran soviètic) no volaria fins dècades després de la cancel·lació del X-20.