Buxus sempervirens | |
---|---|
Dades | |
Font de | Fusta de boix |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 202944 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Buxales |
Família | Buxaceae |
Gènere | Buxus |
Espècie | Buxus sempervirens L., 1753 |
Distribució | |
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.[1] És una espècie nadiua d'Europa, Nord d'Àfrica, Caucas i Àsia Menor.
Buxus sempervirens rep diversos noms comuns en català:[2] boix, boix comú, boix blanc, boix mascle, boixos, buix, buixo, buixerolla.
El seu nom binomial es format per l'epítet genèric Buxus que prové del mot grec πύξος /pyxos/ llatinitzat en buxus, és el nom que rebia l'arbust. Ambdós mots provenen d'un préstec lingüístic d'alguna llengua de l'Àsia Menor.[3] L'epítet sempervirens és un mot compost provinent de les paraules llatines semper (sempre) i virens (verd), és a dir, que sempre està verd.
Nanofaneròfit[4] monoic amb port arbustiu. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt per 1,5 metres d'ample.[5] És de fullatge persistent, amb fulles d'1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l'anvers, ovades i enteres, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors masculines són sèssils amb quatre estams. Floreix de març a abril. La fructificació és de maig a juny. Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes,[2] amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. Tant les fulles com els fruits són verinosos per als humans. La fusta és groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de lent creixement i fa anys s'explotava molt la seva fusta.
Creix en qualsevol terra fèrtil i ben drenat. És un arbust que prefereix l'ombra lleugera, exposar-la al sol pot resultar en un fullatge opac o cremat en sòls secs. És necessari regar-lo regularment mentre s'estableix. El boix és resistent a les baixes temperatures, però no al congelament, també tolera les sequeres
La poda de renovació es pot fer a finals de primavera. Utilitzeu mantell i un fertilitzant general després d'una poda forta.
L'arbust pot ser susceptible a diverses plages com: a l'eruga del boix, el xuclador de boix, l'escata del musclo i l'aranya vermella. D'igual manera pot patir malalties com la taca de la fulla i a la teia de la caixa.
És una espècie nativa de l'oest i sud d'Europa, nord-oest d'Àfrica, i sud-oest d'Àsia, des del sud d'Anglaterra al nord el Marroc, i del nord de la regió mediterrània fins a Turquia.[6][7][8] Buxus colchica de l'oest del Caucas i B. hyrcana del nord de l'Iran i est del Caucas, normalment, es tracten com a sinònims de B. sempervirens.[9][10]
Habita en boscs i matollars damunt sòl eutròfic (ric en nutrients), sec amb calç o de vegades silici. A la part submediterrània de l'estatge muntà. De vegades descendeix fins a la terra baixa. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud.[11] Als Països Catalans, es troba a Catalunya i el País Valencià, però no a les Balears, on a Mallorca i Cabrera es una espècie diferent, el boix baleàric.[12]
Des del 2006 la introducció involuntària de l'eruga del boix (Cydalima perspectalis), una espècie invasora originària d'Àsia, va comença fent molts estralls. Des del 2014 va travessar els Pirineus i les primeres infestacions es van documentar a la Garrotxa.[13]
Segons el compendi publicat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en 2012 tota la planta conté substàncies perjudicials per a la salut humana. Presenta alcaloides esteroidals amb grups amino (buxina, ciclobuxina i buxamina) i alcaloides triterpenoidals (diacetilbuxadina i demetilciclomikuranina).[14]
Pot causar còlics per irritació gastrointestinal i, en dosis majors, trastorns nerviosos i respiratoris, per la seua acció sobre el sistema nerviós central. Quan s'aplica de manera tòpica, pot produir dermatitis de contacte.[15]