L'article o secció necessita millores de format. |
Peumus boldus | |
---|---|
Dades | |
Font de | Boldi folium |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 135682641 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Laurales |
Família | Monimiaceae |
Gènere | Peumus |
Espècie | Peumus boldus Molina |
El boldo (Peumus boldus Molina, 1782)[1] és un arbre originari de les zones costaneres de Xile.
Peumus és la llatinització del seu nom tradicional a Xile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.
El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot assolir més de 30 m d'alçada. El tipus d'arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònies. El tipus de tija és llenyosa, d'un diàmetre superior a 1m.
Les fulles són simples, amb el marge sencer, de disposició oposada, forma d'ovalada a el·líptica, de color verd intens, sèssils o amb un pecíol curt, fan uns 4-6 cm de llargada i 3.4 d'ample. El limbe és gruixut, rígid, trencadís, i amb les vores lleugerament voltejades. La seva textura a l'anvers és coriàcia, presenta nombroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadís; i el revers és glauc, presenta tricomes estrellats, i una nervadura notòria. El tipus de pilositat és pubescent.
En ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un altre. Les flors es disposen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, amb una agrupació que oscil·la fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosaci, i neixen de peduncles esvelts i vellosos. La corol·la presenta set pètals de color groc clar. La flor masculina presenta un androceu amb nombrosos estams encorbats, i la flor femenina presenta un sol gineceu, i nombrosos carpels uniovulats. El tipus de fruit és una drupa.
Les seves fulles, que tenen una aroma forta, es fan servir culinàriament principalment a l'Amèrica llatina.
Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Xile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide: la boldina. Tenen propietats colagogues i digestives, hepatòniques i sedants.[2]
Estan contraindicades en cas d'hipersensibilitat a la substància activa.
La part utilitzada com a droga són les fulles.
Aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany:
Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.
A dosis elevades, o sense diluir, l'oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i símptomes d'epilèpsia. Es recomana d'utilitzar-lo en tractaments discontinus.
L'escorça és rica en tanins i s'utilitza en els processos de tractament de les pells animals. El seu fruit (drupa) és comestible.