Borrèlia

Borrèlia

Borrelia
Borrelia observats en un microscopi de camp fosc, 400x, mostrant les espiroquetes en forma de tirabuixó.
Dades
Tinció de Gram	gramnegatiu
Taxonomia
Regne	Pseudomonadati
Fílum	Spirochaetota
Classe	Spirochaetia
Ordre	Spirochaetales
Família	Borreliaceae
Gènere	Borrelia
Tipus taxonòmic	Borrelia anserina
Nomenclatura
Epònim	Amédée Borrel
Sinònims	Borreliella
Espècies
Borrelia afzelii Borrelia anserina Borrelia burgdorferi Borrelia duttoni Borrelia garinii Borrelia hermsii Borrelia recurrentis Borrelia valaisiana

Les borrèlies (Borrelia) són un gènere de bacteris gramnegatius de la classe de les espiroquetes, en forma d'espiral, que creixen en mitjans sintètics i enriquits. Tenen endotoxines com a factor principal de virulència. Causen malalties zoonòtiques en humans transmeses principalment per les paparres i els polls, depenent de l'espècie. Entre aquestes malalties destaca la malaltia de Lyme o borreliosi i la meningitis.

El gènere porta el nom del biòleg francès Amédée Borrel (1867-1936).

Filogènia

La taxonomia actualment acceptada es basa en la List of Prokariotic Names with Standing in Nomenclature (LPSN)^[1] i el National Center for Biotechnology Information (NCBI)^[2] i la filogènia es basa en la versió LTP basada en 16R rRNA 111 del Projecte The All-Species Living Tree.^[3]

?B. lonestari ♠ Barbour et al. 1996 ?B. microti ♠ B. turcica Güner et al. 2004 B. coriaceae Johnson et al. 1987 B. miyamotoi Fukunaga et al. 1995 S. burgdorferi grup d'espècies ?Candidatus B. texasensis Lin et al. 2005 ?B. andersonii ♠ Marconi et al. 1995 ?B. bavariensis ♠ Margos et al. 2009 ?B. bissettii ♠ Postic et al. 1998 ?B. californiensis ♠ Postic et al. 2007 ?B. kurtenbachii ♠ Margos et al. 2010 ?B. spielmanii Richter et al. 2006 B. tanukii Fukunaga et al. 1997 B. afzelii Canica et al. 1994 B. turdi Fukunaga et al. 1997 B. valaisiana Wang et al. 1997 B. americana Rudenko et al. 2010 B. carolinensis Rudenko et al. 2011 B. burgdorferi (Lyme disease spirochete) B. garinii Baranton et al. 1992 B. lusitaniae Le Fleche et al. 1997 B. japonica Kawabata et al. 1994 B. sinica Masuzawa et al. 2001

Aspectes clínics de la infecció

Malaltia de Lyme

Article principal: Malaltia de Lyme

La malaltia de Lyme és una malaltia sistèmica provocada per diferents espècies de Borrelia que són transmeses per paparres del gènere Ixodes. Els agents causants d'aquesta malaltia són B. burgdorferi, B. garinii i B. afzelii. Afecta, sobretot, a la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions. El seu principal símptoma és l'aparició d'una lesió cutània, anomenada eritema migrans, entre set i nou dies des que es produeix la picada de la paparra. L'eritema sol desaparèixer després d'unes setmanes fins i tot sense ser tractat, encara que pot reaparèixer on es va produir la picada o en llocs distants.

Si no es tracta la malaltia o si s'administra un tractament inadequat, poden aparèixer símptomes més greus com artritis, miocarditis o meningitis, a conseqüència de la disseminació del bacteri cap a les articulacions, el cor o el sistema nerviós, respectivament.

Febres recurrents

Article principal: Febre recurrent

Les infeccions per moltes espècies de Borrelia es caracteritzen per les febres recurrents, distingint-se dues formes principals: les epidèmiques, transmeses per polls, i les endèmiques, transmeses per paparres.

Aquestes febres recurrents es produeixen quan el bacteri, transmès per un artròpode infectat, arriba al torrent sanguini del mamífer. Després d'un període d'incubació de 4 a 18 dies, apareixen els primers símptomes de la malaltia. Els símptomes més freqüents, que solen persistir durant un període d'entre 3 i 7 dies, són esgarrifances, febre, mals de cap i cansament. A continuació, es dona un període afebril de 5 a 10 dies després del qual pot haver-hi un nou episodi simptomàtic. Les recaigudes són conseqüència del mecanisme de variació antigènica de què disposen les diferents espècies de Borrelia, que els permet evadir la resposta immunitària.

Borrelia recurrentis, responsable de la forma més greu d'aquesta patologia, és l'única bacteri del gènere que és transmesa per polls. La taxa de mortalitat associada a les infeccions per aquest bacteri en absència de tractament és del 40%, mentre que les infeccions provocades per espècies transmeses per paparres no solen provocar la mort. En tots dos casos, les infeccions es poden tractar amb antibiòtics, disminuint la taxa de mortalitat associada a B. recurrentis fins a un 5% ia nivells fins i tot més baixos si el bacteri és transmesa per una paparra.

Galeria

Disposició dels flagels en bacteris del gènere Borrelia. Els flagels es troben en l'espai periplasmàtic, ancorats als dos extrems de la membrana interna i envoltant el cilindre protoplasmàtic. 1 Membrana externa, 2 cilindre protoplasmàtic, 3 zona on els flagells de tots dos pols es superposen, 4 extrem on es troben ancorats els flagels.

Referències

1. J.P. Euzéby. «Borrelia». List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN). Arxivat de l'original el 2011-06-13. [Consulta: 20 març 2013].
2. Sayers. «Borrelia». National Center for Biotechnology Information (NCBI) taxonomy database. [Consulta: 20 març 2013].
3. 'The All-Species Living Tree' Project.«16S rRNA-based LTP release 111 (full tree)». Silva Comprehensive Ribosomal RNA Database. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 20 març 2013].

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Bibliografia

• Aguero-Rosenfeld, Maria E. et al. «Diagnosis of Lyme Borreliosis». Clinical Microbiology Reviews, 18, 3, 2005, pàg. 484-509.
• Caimano, Melissa. «The Genus Borrelia». A: Martin Dworkin. Prokaryotes (en anglès). 3ª. Minneapolis, EUA: Springer, 2006, p. 235-293. 
• Koneman, Elmer W. et al.. «20». A: Diagnóstico microbiológico, Texto y Atlas en color (en español). 6ª. Buenos Aires, Argentina: Editorial Médica Panamericana, 2008, p. 1085-1086. ISBN 978-950-06-0895-4. 
• Kraiczy, Peter «Hide and seek: How Lyme Disease Spirochetes Overcome Complement Attack». Frontiers in Immunology, 7, 2016, pàg. 386.
• Radolf, Justin D. et al. «Of ticks, mice and men: understanding the dual-host lifestyle of Lyme disease spirochaetes». Nature Reviews Microbiology, 10, 2, 2012, pàg. 87-99.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

• Microbiología clínica. Tema 22. Espiroquetas (en castellà)