Boule de suif ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Christian-Jaque ![]() |
Protagonistes | Albert Malbert Alfred Adam Berthe Bovy Denis d'Inès Gabrielle Fontan Georges Tourreil Howard Vernon Janine Viénot Jean Brochard Jean Sinoël Jim Gérald Louis Salou Louise Conte Marcel Mouloudji Marcel Rouzé Marcel Simon Micheline Presle Mona Dol Nicolas Bataille Paul Faivre Pierre Duncan Pierre Palau Robert Dalban Roger Karl Suzet Maïs ![]() |
Dissenyador de producció | Léon Barsacq ![]() |
Guió | Henri Jeanson i Christian-Jaque ![]() |
Dissenyador de so | William-Robert Sivel (en) ![]() ![]() |
Fotografia | Christian Matras ![]() |
Muntatge | Jacques Desagneaux ![]() |
Vestuari | Roseline Delamare ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 1945 ![]() |
Durada | 103 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Boule de Suif és una pel·lícula francesa dirigida per Christian-Jaque, estrenada el 1945.
Dos episodis de l'ocupació prussiana el 1870. La pel·lícula és una adaptació de dos contes de Guy de Maupassant: Boule de Suif i Mademoiselle Fifi. Durant el viatge en diligència d'un grup atemorit d'habitants de Rouen, Élisabeth Rousset, coneguda com la "Boule de Suif", presta a aquestes persones un servei senyalitzat, però s'enfronta amb la seva estupidesa i la seva autosuficiència. Una mica més tard, Boule de Suif assassina el formidable tinent prussià a qui els seus amics havien sobrenomenat Fifi i que mostrava sense vergonya el seu gust pel saqueig i les seves inclinacions sàdiques.[1]
Boule de Suif és una pel·lícula molt patriòtica, feta durant l'Alliberament de França i que dista molt de desvincular-se del context. Un crític britànic va assenyalar el seu "sentit de l'humor, drama, sàtira i habilitat tècnica".[3]
Segons Micheline Presle:
« | Louis Salou (que interpreta el tinent prussià) era un home molt fi i molt sensible. Em va haver de donar una doble bufetada i es va posar malalt. Li vaig suplicar que pegués fort. L'escena es va haver de repetir innombrables vegades perquè no podia ser violent. Quan ho va fer, estava lívid de pena. Vaig respondre escopint-li a la cara. Havíem preparat un bol d'ous batuts que ocupava el lloc de la saliva. Cada cop que el raig de clares d'ou (projectat fora del camp amb un bufador) li tocava la cara, tremolava. Quan va acabar l'escena, a Salou li corrien grans llàgrimes per les galtes. I molt tranquil·lament, amb la veu trencada, va repetir: "És terrible ser humiliat així per una dona."[4] | » |