Briva

Per a altres significats, vegeu «Briva de Velai».

Briva

Brive-la-Gaillarde (fr)
Tipus	comuna de França
Localització
45° 09′ 32″ N, 1° 31′ 59″ E / 45.1589°N,1.5331°E / 45.1589; 1.5331
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Corresa
Districte	Districte de Briva la Galharda
Capital de	Districte de Briva la Galharda Cantó de Briva la Galharda Sud-Oest Cantó de Briva la Galharda Nord-Oest Cantó de Briva la Galharda Sud-Est Cantó de Briva la Galharda Centre Cantó de Briva la Galharda Nord-Est canton of Brive-la-Gaillarde-2 ^(en) (2015–) canton of Brive-la-Gaillarde-3 ^(en) (2015–) canton of Brive-la-Gaillarde-4 ^(en) (2015–) canton of Brive-la-Gaillarde-1 ^(en) (2015–)
Població humana
Població	46.599 (2021) (959,02 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Briva unitat urbana de Briva
Superfície	48,59 km²
Altitud	142 m-102 m-315 m
Limita amb	Chastél Noalhas Sent Pantaleon de L'Archa Ussac Lissac Cosnac Jutjal e Nazaret Malamòrt
Organització política
• Alcalde	Philippe Nauche
Identificador descriptiu
Codi postal	19100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Lauf an der Pegnitz Reus Dunstable ^(en) Melitòpol Joliette ^(en) Sikasso Guimarães (1993–)
Lloc web	brive.fr

Briva (en francès, Brive-la-Gaillarde) és una ciutat occitana i municipi del Llemosí, que administrativament és la capital del departament francès de Corresa. L'any 2020 tenia 45.910 habitants.

Els habitants de Briva s'anomenen brivistes.

Geografia

Situada al centre-oest del departament de la Corresa, Briva n'és la principal ciutat, molt més poblada que la prefectura de Tula. Briva la Galharda és a l'eix Paris-Tolosa (A20) i entre Bordeus i Clarmont d'Alvèrnia (A89).

L'etimologia del nom possiblement ve de l'arrel "bri" que designa zones d'argila, fangoses o amb maresmes; o bé del gal "briua" que significa pont o gual.

Població

• Aglomeració: 50 009 habitants (+850, 1999/2006)
• Suburbis: 58 326 habitants (Briva, Mala Mòrt)
• Corona mitjana: 66 506 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon de L'Archa)
• Corona mitjana: 80 895 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon, Cosnac, Vares)
• Àrea urbana: 95 207 habitants

Població dels municipis de l'aglomeració de Briva (cens de 1999)

Evolució demogràfica

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 5 847 5 762 7 608 6 801 8 031 8 843 8 350 8 382 8 889 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 9 384 9 854 10 389 10 765 11 920 14 182 15 707 16 803 18 111 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 19 496 20 636 21 486 21 711 24 049 26 718 29 074 33 501 36 088 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 40 175 46 561 51 828 51 511 49 765 49 127 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

Briva va ser al principi un punt de creuament de la Corresa, com ho provaria el topònim gal Briva (ou Briua) «pont, calçada o pas amb gual». El pont primitiu va ser reemplaçat ràpidament per un pont romà (pont de Bouy) pensat per seguir l'itinerari que va de Lió a Bordeus per la vall de la Corresa. Aquest itinerari creuava un eix nord-sud que unia Poitiers amb Cahors. Una modesta vila sorgí, certificada per les restes de tallers de ceràmica.

La vila va ser cristianitzada al s. V per Martí anomenat l'Espanyol, damunt la tomba del qual Rorice Ier, bisbe de Llemotges, construí una basílica. Al s.VI, va ser escenari d'una revolta dels nobles d'Aquitània que rebutjaven ser vassalls del rei d'Austràsia; es varen reunir a Briva i lluitaren sota el baluard de Gondovald, un bastard de Clotari, fill de Clovis. Però aquest «rei de Briva» va ser assassinat l'any 584. La basílica va ser incendiada i el Llemosí, unit a Austràsia. Sant Ferriol, bisbe de Limoges, va fer reconstruir la basílica i confià a una comunitat de canonges la difusió de l'Evangeli. Cap a l'any mil, Briva va esdevenir una vila canònica dotada de nombrosos llocs de culte.

Al s. XI, Briva, situada a la conjunció dels vescomtats de Llemotges, de Comborn i de Turena, tenia per senyor el bisbe de Llemotges. La ciutat ocupava tres hectàrees i estava protegida per una muralla amb quatre portes. A partir del segle xii, van créixer els suburbis extramurs, per una banda i l'altra de les vies d'accés. Però la vila no tenia castell perquè la seva protecció estava assegurada pels senyors de Malamort i els vescomtes de Turena. Aquesta protecció es va fer pesada; els burgesos, implicats en l'onada d'emancipació urbana general, van obtenir el consolat, que Lluís VIII de França confirmà el 1225. Els canonges van adoptar la regla de Sant Agustí i van reconstruir la col·legiata de Sant Martí. El 1341, per respectar l'ordre del rei, els quatre cònsols de Briva van emprendre la construcció d'una gran muralla que quintuplicà l'espai reclòs; la grandesa dels treballs va valer a la ciutat el sobrenom de «gallarda».

Pel tractat de Brétigny, Briva, que pertanyia a l'Aquitània, va esdevenir anglesa i ho va ser fins al trencament del tractat i la represa de la guerra, nou anys després. Començà aleshores un període vacil·lant amb una annexió tardana al rei de França. De nou lligada a Anglaterra el 1373, després de la traïció d'un cònsol, la vila va ser finalment reconquerida l'any següent pel rei de França, que abolí un temps el consolat i les franqueses.

Carles V va acabar per concedir-li la gràcia, i la vila restà sempre més fidel a la corona. El 1463, Lluís XI de França hi va ser acollit amb alegria. Romangué catòlica al mig d'una regió adaptada a la Reforma. Briva va ser saquejada per les tropes de Turena el 1577. Per recompensar la ciutat per la seva fidelitat, el rei en va fer la seu d'un presidial (antic tribunal de justícia).

El mercat de Brive-la-Gaillarde és l'escenari d'una de les cançons més divertides de Georges Brassens: Hecatombe, que parla d'una batalla campal entre les forces de l'ordre i les venedores del mercat.^[1]

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1870 - 1871	Thomas Eugène le Clere	-
? - 1925	-	-
1925 - 1940	Henri Chapelle	Radical socialista
1940 - 1944	Louis Miginiac	-
1944	Georges Michel	-
1944 - 1946	Jean Labrunie	SFIO
1946 - 1947	Maurice Rouel	PCF
1947 - 1961	Henri Chapelle	Radical socialista
1961 - 1965	Roger Courbatère	Radical
1965 - 1966	Jean Labrunie	SFIO
1966 - 1995	Jean Charbonnel	Gaullista - UDR després ARGOS
1995 - 2008	Bernard Murat	UMP
Des del 2008	Philippe Nauche	PS

Agermanaments

• Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró
• Lauf an der Pegnitz
• Sikasso
• Guimarães
• Joliette
• Melitopol

Personatges il·lustres

• Blanca Selva, pianista d'origen català.
• Pierre André Latreille, entomòleg.

Referències

1. Ací podeu veure una traducció de Hecatombe al castellà