Bruc d'aiguamoll

Bruc d'aiguamoll

Erica tetralix
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ericales
Família	Ericaceae
Gènere	Erica
Espècie	Erica tetralix L., 1753
Distribució

El bruc d'aiguamoll^[1] (Erica tetralix) és un petit arbust perenne pertanyent a la família de les ericàcies.

Descripció

És un camèfit fruticós (de 10-20 cm d'alçada) de tiges ramificades, radicants i ascendents. Les fulles són linear-oblongues, de 3-6 mm de longitud i presenten uns cilis marginals llargs i rígids, s'uneixen en grups de quatre (d'ací el seu nom). Les flors estan agrupades en petites umbel·les terminals. La corol·la és d'un rosa intens i de 5-7 mm, amb els estams inclosos dins. La seua època de floració va des de juny fins a octubre. Presenta una pol·linització entomògama i una dispersió baròcora de les llavors, dispersades per l'acció de la gravetat.

Hàbitat

És una planta típica de les torberes amb esfagnes sobre sòl silícic.^[2] També es pot trobar en molleres, praderies molles, aiguamolls de muntanya i a les vores de rierols, sempre que siguen a 1.600-2.000 metres d'altitud. Rarament creix fins als 2.300 metres.^[3]

Forma part d'una associació vegetal especialitzada en aquests tipus d'entorns: Parnassia palustris, Drosera rotundifolia, Narthecium ossifragum, Carex nigra, Veratrum album, Tofieldia calyculata, Swertia perennis, Veratrum album, Dactylorhiza maculata, Gymnadenia conopsea i Pinguicula grandiflora.

Són plantes sensibles a l'assecament i als canvis de les característiques de l'aigua. Cal tindre en compte tant les alteracions directes com les que es puguen donar aigües amunt. La freqüentació i el trepig provoquen una certa eutrofització del medi i poden disminuir la capacitat competitiva del bruc d'aiguamoll; les formacions més higròfiles (les que presenten esfagnes) queden malmeses.

Distribució

Espècie de distribució atlàntica, present a la part nord-oest de la península Ibèrica, serralada Cantàbrica i sistema Ibèric central. Les poques poblacions que es troben als Països Catalans estan molt aïllades de la resta, principalment al Pirineu, concretament a la vall de Molières i a la vall de Conangles, on constitueixen les poblacions més orientals de tota la península ibèrica.

Estat de conservació

Aquesta espècie de bruc està catalogada com a vulnerable i protegida per llei (Decret 172/2008 de la Generalitat de Catalunya). No es permet la seua collida en cap cas.

Galeria

• 
  Detall de la tija i les fulles
• 
  Detall de la flor
• 
  Bruc d'aiguamoll a Niedersachsen (Alemanya)
• 
  Il·lustració que apareix a la Flora Batava, volum I (1800)

Referències

1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 170-171. ISBN 84-7306-407-0. 
2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 2 gener 2016].
3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 2 gener 2016].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• «erica tetralix». Arxivat de l'original el 2013-11-09. [Consulta: 9 novembre 2013].
• De l'Institut d'Estudis Catalans; Landes de bruc d'aiguamoll (Erica tetralix), acidòfiles i higròfiles, de l'estatge subalpí dels Pirineus Centrals.