Tipus | malaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, zoonosi i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia i veterinària |
Clínica-tractament | |
Símptomes | febre ondulant, febre contínua, fatiga muscular, miàlgia, anorèxia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, artritis, orquitis, limfadenopatia i neuritis |
Exàmens | exploració física, anamnesi, cultiu microbiològic, test de fixació del complement, prova d'hemaglutinació passiva, ELISA, agglutination test (en) i reacció en cadena de la polimerasa |
Medicació | |
Patogènesi | |
Causat per | Brucella, Brucella melitensis, Brucella abortus, Brucella neotomae, Brucella suis i Brucella canis |
Classificació | |
CIM-11 | 1B95 |
CIM-10 | A23, A23.9, A23.2, A23.0, A23.8, A23.3 i A23.1 |
CIM-9 | 023 i 023.9 |
CIAP | A78 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0183324 i 0086308 |
DiseasesDB | 1716 |
MedlinePlus | 000597 |
eMedicine | 213430 |
Patient UK | Brucellosis |
MeSH | D002006 |
Orphanet | 1304 |
UMLS CUI | C0006309 |
DOID | DOID:11077 |
La brucel·losi o febre de Malta és una malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l'home per mitjà de la llet, del formatge, etc.[1] És una malaltia causada per Brucella melitensis tal com va descobrir Alice Catherine Evans. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, restrenyiment, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge. Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el prova del rosa de Bengala.
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català Josep Vidal i Munné.[2]
Un possible tractament és l'administració oral d'un sèrum creat a partir de l'addició de bilis de bou estèril i filtrada sobre un cultiu de micrococs de Bruce.[3]