El còmic periodístic[1] és un gènere del còmic de no-ficció[2] i una forma de periodisme mitjançant les formes del còmic.[3]
El periodisme en còmic combina el periodisme interpretatiu (que mescla informació i opinió) i el discurs del còmic (que combina el llenguatge lingüístic i el llenguatge pictòric).[4]
Rocco Versaci explica que el còmic periodístic és menys probable de manipular la veracitat del missatge per la marginalitat del mitjà.[5]
Thomas Nast (1840-1902) va ser un dels primers en incorporar el còmic a la pràctica periodística amb els seus reportatges gràfics sobre esdeveniments per a Harpers' Weekly. Durant el segle xix, hi havia autors que mitjançant el còmic comentaven i analitzaven l'actualitat (sent censurats), cosa que cap dins la deifnició de periodisme: Gustavo Doré va escriure una crònica en forma de còmic del regnat de Nicolàs I (Els russos (1854)) i en la revsita La revue comique (1848-1849) es presenta l'actualitat política amb un personatge reaccionari que feia rissa.[6] Els il·lustradors enviats a les guerres per deixar el testimoni en forma d'il·lustracions gràfiques són considerats antecedents del còmic periodístic.[7]
Al principi dels noranta, el còmic independent i el còmic autobiogràfic influïren sobre Joe Sacco, el pioner del gènere.[8] Amb el temps aquest gènere es va estendre, fins a arribar a altres països.[8] Es considera que el còmic periodístic s'emmarca dins del Nou Periodisme.[9] El 1998, Joe Sacco va fer un reportatge en còmic sobre les primeres sessions del Tribunal de Crims de Guerra de l'antiga Iugoslàvia.[10]
Amb el temps, el còmic periodística es va fer més popular al món.[11]
A Espanya, Paco Roca publicà una obra menor de periodisme en còmic, Crónica de una crisis anunciada (en El País Semanal, abril de 2012).[12] Un còmic periodístic fou publicat a La Vanguardia abans de 2015. Aquesta obra va ser recopilada més tard en l'obra Barcelona. Los Vagabundos de la Chatarra (2015).[13] El Saló del Còmic de Barcelona de 2010 va mostrar cròniques dibuixades sobre esdeveniments com el 15-M.[14]
A més del mètode periodístic estàndard,[15] per a l'elaboració de còmics periodísticas cal tindre en compte les qüestions següents:[16]
L'Institut Poynter classificà el periodisme en còmic en tres categories:[17]